La investigació considera l'informàtic detingut com el cap de la trama (ACN/Marina López)

Així operava la xarxa de falsificació de carnets de conduir, descoberta per casualitat

El jutge decreta presó sense fiança per a vuit dels detinguts acusats de falsificar 1.800 carnets de conduir. Haurien aconseguit prop de 7 milions d'euros

Virgínia Arqué Nueno/Agències Actualitzat
TEMA:
Delictes econòmics

Presó per a vuit dels catorze presumptes líders de la xarxa que falsificava carnets de conduir a Girona en l'anomenada operació Loki.

El jutge ha valorat el risc de fugida i les elevades penes a què s'enfronten (un mínim de 12 anys i 9 mesos) i ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per al suposat cap de la trama, un informàtic que treballava a la Direcció General de Trànsit de Girona, i set persones més: la seva parella, els seus sogres, un detingut que actuava com a "mà dreta" i tres investigats més que feien d'intermedaris o d'administratius rebent els diners i gestionant la documentació a través de locutoris.

Detenció d'una dona a Sant Feliu de Guíxols (ACN/Marina López)

A tots ells se'ls acusa dels delictes de suborn, blanqueig de capital, falsedat documental, pertinença a grup criminal i contra la seguretat del trànsit. La xarxa hauria falsificat, més de 1.800 carnets de conduir amb els que hauria aconseguit al voltant de 7 milions d'euros, segons l'última estimació dels Mossos feta pública aquest divendres. 

La investigació identifica un entramat criminal amb falsificadors, intermediaris, administratius i blanquejadors. Fins ara hi ha hagut 616 detinguts, entre els quals els 14 integrants de la seva cúpula. La majoria dels detinguts són clients que haurien comprat els carnets falsos.

El macroperatiu desplegat per Mossos i Policia Nacional aquest dimarts va comportar una quinzena d'entrades i escorcolls en localitats com Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Llagostera, Quart i Vic, i detencions en 25 províncies de tot Espanya.

La policia s'emporta material decomissat del domicili de l'informàtic detingut (EFE/David Borrat)


Un entramat organitzat i jerarquitzat

Els membres de la cúpula de la trama, que han passat a disposició judicial aquest dijous, s'han acollit al dret a no declarar i només han respost preguntes de les defenses relacionades amb l'arrelament. La causa, que consta de nou volums i més de 6.000 folis, ha estat sota secret de sumari fins a una hora abans de començar aquest pas a disposició judicial.

Segons la investigació, l'informàtic detingut, que era al capdamunt de la cúpula, feia servir perfils de funcionaris habilitats per accedir a la base de dades de la DGT i elaborar els carnets fraudulents. L'home va començar a treballar a la Prefectura de Trànsit de Girona el setembre del 2019, a través d'una empresa externa.

L'informàtic detingut treballava a la DGT a través d'una empresa externa (CCMA)

Des del principi ja va "començar la tramitació fraudulenta de permisos de conduir" amb un carnet "adjudicat a la seva mare". A partir del març del 2020, i aprofitant que feia teletreball per la pandèmia, va ampliar la seva activitat delictiva "des de la tranquilitat del seu domicili."

Segons la investigació, s'encarregava d'elaborar els permisos fraudulents juntament amb la seva parella, també detinguda a casa seva, a Sant Feliu de Guíxols, on els investigadors hi van trobar uns 65.000 euros.

Carnets falsos
La investigació fa un any que dura i la porten, conjuntament, Mossos i Policia Nacional (ACN/Marina López)

En un segon nivell de l'entramat criminal, la instrucció hi situa els intermediaris, entre els quals la "mà dreta" de l'informàtic, detingut a Quart, a qui ja havien enxampat amb uns 100.000 euros al cotxe en un control. L'home hauria contactat després amb un amic i li hauria ofert 30.000 euros a canvi d'un contracte de crèdit fals per recuperar aquests diners. Aquest "colíder", que ja tenia un historial delictiu, és qui captava els clients, donava sortida als permisos i feia els cobraments.

Els intermediaris comptaven, al seu torn, amb dos "lloctinents" que feien de captadors de clients, un a les comarques gironines i un altre a la zona de Vic.

El tercer grup d'investigats són els anomenats "administratius", que utilitzaven locutoris per rebre els diners dels clients o dels intermediaris, així com la documentació necessària per fer els permisos de conduir fraudulents. 

La policia s'emporta un detingut d'una botiga de telefonia de Girona (ACN/Gemma Tubert)

Finalment, hi hauria el conjunt de clients que van pagar entre 4.500 i 15.000 euros per aconseguir els permisos de conduir. La instrucció identifica 1.845 gestions fraudulentes que es van traduir en 901 carnets falsificats.

En alguns casos s'han expedit carnets de conduir simulant convalidacions de permisos de països que no tenen conveni amb Espanya; en d'altres, s'han entregat carnets a qui no n'havia tingut mai, i també han retornat els punts del carnet a conductors a qui se'ls havia retirat, sense seguir el canal oficial i legal per recuperar-los.

Les tarifes que haurien pagat els clients anirien des dels 4.500 euros per recuperar punts, als 6.000 euros per un carnet de conduir nou o als 15.000 euros per un permís de camió.

Escorcoll en una botiga de telefonia mòbil de Girona (ACN/Gemma Tubert)

Als sogres de l'informàtic se'ls acusa de blanquejar els diners de l'entramat criminal gestionat pel seu gendre. Segons la investigació, s'encarregaven d'emmagatzemar els beneficis del frau i transformar-los en "diner lícit" a través de diverses operacions, com inversions en borsa, contractes de crèdit, adquisicions de béns, reformes d'habitatges, transferències bancàries o la compra de criptomoneda. A casa seva, a Sant Feliu de Guíxols, la policia hi va trobar més de 500.000 euros en caixes fortes, que atribueixen a l'activitat delictiva.

El sogre tenia també un carnet de conduir fraudulent.

Segons els Mossos, tant l'informàtic detingut com la seva mà dreta "mantenien un ritme de vida molt alt que no es podia justificar amb el sou de la DGT en el cas de l'informàtic i perquè el colíder no tenia ingressos ni activitat professional reconeguda". Una part dels diners s'emmascarava amb l'adquisició de criptomodeda.


Una identificació aleatòria, origen de la investigació

La primera sospita dels Mossos va arribar després d'una identificació casual, a finals de juny del 2020. Van aturar un conductor amb un carnet aparentment oficial, però a qui feia poc havien detingut per circular sense permís. A partir d'aquí, la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos va obrir una investigació i van descobrir que era un carnet fraudulent, que simulava la convalidació d'un permís de conduir que les autoritats franceses no havien expedit mai.

Això va fer sospitar que no es tractava d'un fet "aïllat" i va començar la recerca conjunta amb la Policia Nacional per destapar la presumpta xarxa que actuava en diferents províncies de l'estat. D'aquesta manera van detectar que, fins al febrer del 2021, s'havien fet 1.845 tramitacions o consultes fraudulents a la base de dades de la DGT a través de diferents ordinadors.

La investigació no es dona per tancada i no es descarta que hi pugui haver més casos.  La policia sospita, a més, que els investigats podrien tenir molts més diners amagats que els intervinguts, i que això facilitaria que fugissin a l'estranger.

La policia trasllada el detingut a la feina per fer un escorcoll (CCMA)

Mig milió d'euros més en criptomonedes

Les vigilàncies i les escoltes a l'informàtic i a la seva parella han permès constatar que l'entramat criminal havia comprat criptomoneda per valor de 500.000 euros, que fins al moment no s'ha pogut recuperar. Per a la Fiscalia: "Això evidencia una capacitat econòmica brutal, davant el poc arrelament que tenen els investigats al territori nacional, que podria fer que fessin servir aquest cabal monetari per fugir immediatament de la justícia".

Els advocats de la defensa de sis investigats reconeixen que els delictes que se'ls atribueixen "són greus", però consideren que no justifiquen l'ingrés a la presó, sobretot, pel que fa als sogres de l'informàtic.

Sergio Noguero, el seu advocat, apunta que els diners eren a l'habitació de la filla i que els pares asseguren "que no sabien que hi eren". Per això no descarten presentar un recurs al jutjat contra l'ordre de presó.
          
 

ARXIVAT A:
Delictes econòmics Trànsit
Anar al contingut