Acusen Dolors Montserrat de quedar en evidència quan respon a un ciutadà sobre llengua i escola
La política del PP reconeix a un ciutadà de la minoria turca de Grècia que la UE no té competències per fiscalitzar l'organització dels sistemes educatius dels països membres
L'eurodiputada del PP Dolors Montserrat, impulsora d'una controvertida missió d'eurodiputats per analitzar la immersió lingüística a Catalunya, ha reconegut que la Comissió Europea "no té cap competència general per revisar les decisions dels estats membres en relació amb els seus mètodes d'ensenyament i el seu ús de llengües minoritàries".
Com a presidenta del comitè de peticions del Parlament Europeu, Montserrat ha respost així a un ciutadà de la minoria turca de Grècia que demanava una educació bilingüe dins el país.
En la resposta, l'eurodiputada catalana detalla que la Unió Europea no té "cap competència" per legislar sobre l'organització dels sistemes educatius dels diferents països i afegeix que "els acords i les modalitats d'educació en l'àmbit nacional no estan regulats per la llei de la UE i són competència dels estats membres".
La carta, que data del setembre del 2023, l'ha fet pública a les xarxes l'eurodiputada d'Esquerra Diana Riba, que ha retret a Montserrat que revisi el model de l'escola catalana mentre denega peticions semblants en altres països.
La resposta de @DolorsMM a la qual hem tingut accés no té pèrdua. Demostra que tots els xous polítics i mediàtics contra el català que hem aguantat aquests anys a l'Eurocambra han format part de la instrumentalització que ha fet la dreta i l'extrema dreta d'aquest comitè. pic.twitter.com/uKGXPWl4q1
Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 27, 2024
Riba també ha denunciat la "instrumentalització" que el Partit Popular està fent del Parlament Europeu contra el català i la immersió lingüística a les escoles, i ha assenyalat un "mal ús evident de recursos públics".
Una missió d'eurodiputats envoltada de polèmica
Al desembre, una missió d'eurodiputats impulsada pel PP i Ciutadans es va desplaçar durant tres dies a Catalunya per avaluar el sistema d'immersió lingüística a les escoles.
El grup va oferir unes primeres impressions molt crítiques amb el model actual, va comparar els castellanoparlants amb "minories com el col·lectiu LGTBI" i va assegurar que el català no perilla.
A mitjans de febrer, el debat al comitè de peticions del Parlament Europeu sobre l'informe de la missió va derivar en una discussió encesa entre els grups conservadors, els únics que hi havien participat, i els progressistes, que la van boicotejar per denunciar-ne el biaix ideològic.
El perfil dels eurodiputats i la conclusió que cal equiparar català i castellà a les escoles han generat les queixes del govern, d'Esquerra i de Junts, que han coincidit a assenyalar que les conclusions estaven escrites molt abans que els eurodiputats viatgessin fins a Catalunya.
