Acords i desacords d'Esquerra i Junts en una dècada d'investidures
Repassem com han anat les negociacions i les sessions d'investidura des de l'any 2012, que és quan va començar aquest cicle d'entesa
Des del 2012 fins avui, Catalunya ha tingut tres presidents de la Generalitat independentistes. Els resultats electorals que ho han fet possible també han obligat ERC, Junts per Catalunya i la CUP a entendre's, volent o per la força. Fem un repàs de les investidures de l'última dècada, en què s'han fet 5 debats.
2012: l'acord Mas-Junqueras pel "dret a decidir"
Artur Mas és investit en primera volta i, per tant, per majoria absoluta, gràcies als vots de Convergència i Unió (50) i Esquerra Republicana (21). El suport dels republicans va ser possible després que Oriol Junqueras i Artur Mas van signar un acord d'estabilitat que incloïa, entre altres, el compromís de fer una consulta sobre la independència, que es va materialitzar amb el 9-N.
2015: Puigdemont, president després del pas al costat de Mas
Carles Puigdemont va ser investit in extremis, un diumenge, quan faltaven hores perquè es convoquessin eleccions de forma automàtica. Estava a punt d'exhaurir-se el termini de dos mesos des de la primera votació d'investidura, en què el candidat havia estat Artur Mas. Va ser el primer nom de Junts pel Sí, el paraigua amb què Esquerra i Convergència, amb les entitats independentistes, es van presentar a unes eleccions que Mas havia convocat anticipadament amb l'etiqueta de plebiscitàries.
La CUP, però, després d'una assemblea partida per la meitat, en força el pas al costat i cedeix el relleu a Carles Puigdemont, a qui els cupaires sí que avalen.
2018: Torra, investit com a quart candidat
Passat el referèndum de l'1 d'octubre i activat el 155, es fan unes eleccions en què Esquerra i Junts per Catalunya es tornen a presentar per separat. El duel el guanyen els de Puigdemont, que encapçala la llista des de Brussel·les amb la promesa de tornar. Roger Torrent va ajornar el seu ple d'investidura, argumentant la falta de garanties que, segons ell, oferia una investidura telemàtica impugnada pels tribunals.
Puigdemont, finalment, s'aparta i proposa primer Jordi Sànchez, a qui el Suprem va impedir assistir al Parlament per ser investit; després Jordi Turull, que estava en llibertat provisional i a qui l'abstenció de la CUP va impedir la investidura, unes hores abans de tornar a la presó; i l'últim, Quim Torra. Finalment, va ser investit 131è president de la Generalitat en segona votació amb els vots afirmatius de Junts i els republicans i l'abstenció dels anticapitalistes.
