Idescat acorda amb Google la publicació de dades dels municipis catalans

L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat un conjunt enorme de dades sobre els més de 900 municips catalans de tal manera que qualsevol usuari les pot visualitzar en gràfics personalitzats i reutilitzables.
janquim

Idescat acorda amb Google la publicació de dades dels municipis catalans

L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat un conjunt enorme de dades sobre els més de 900 municips catalans de tal manera que qualsevol usuari les pot visualitzar en gràfics personalitzats i reutilitzables.
Actualitzat
Es tracta d'una acció pionera que no ha emprès cap altra institució europea i que, a més de situar Catalunya al món, com destaca Xavier Badosa, que és l'impulsor del projecte, permet un accés universal a un conjunt estadístic de primer nivell.

L'operació ha consistit en la publicació d'una adaptació del producte "El municipi en xifres" al servei de dades públiques de Google i s'ha tancat tot just fa dos dies. Ara, l'accés s'ha obert a tothom que vulgui carregar-hi materials d'acord amb el format DataSet Publishing Language (DSPL), però l'Idescat s'ha avançat perquè ja hi treballava des del juny del 2010, quan va establir un acord amb Google.

Dimensió interessant

Com explica Badosa, a Google li interessava disposar d'un paquet ampli molt orientat cap a l'entorn local, probablement per millorar les seves cerques, però també com a experiència en altres camps. L'idescat ha servit el material en tres idiomes, català, castellà i anglès, i això ha permès a l'empresa nord-americana posar a prova la seva capacitat en tractament multilingüe.

"Som un país petit, però el conjunt de dades que aportem té un volum molt considerable", assegura aquest expert en el tractament de la informació estadística. A més, han tancat el cercle, perquè al seu web hi insereixen els gràfics que ara es troben a la plataforma de Google.

Aquesta opció és a l'abast de qualsevol usuari que vulgui afegir al seu blog o espai web un gràfic determinat, sobre un municipi de Catalunya i amb les variables que prefereixi. És una utilitat per al periodisme, que ara pot fer servir un nombre molt alt de gràfics adaptables sobre les dades dels municipis catalans. Esclar que no hi ha tota la informació de què disposa aquest centre nacional, sinó la selecció que ja havien fet per a "El municipi en xifres". Però conté moltes dades d'interès, tant econòmiques (atur, ibi, irpf) com demogràfiques (població, procedència) i sociològiques (coneixement del català, comportament electoral).

Tarannà obert

A banda d'aquesta publicació recent, Idescat ja destacava abans d'aquesta decisió pel seu tarannà obert, fins al punt que la informació fa temps que es troba sota la llicència Creative Commons, una pràctica que es va estendre a tots els departaments com a norma interna per afavorir l'ús de llicències menys restrictives.

La concepció d'aquest organisme, que automatitza la publicació d'algunes dades amb aplicacions (conegudes com a APIs) els convertia en un interlocutor adequat per a Google.

La decisió s'ajusta amb coherència al procés d'obertura de dades que el govern ha iniciat i que ha de tenir conseqüències pràctiques en la vida diària de les persones així com en l'organització de les ciutats i pobles, amb la creació d'aplicacions de servei públic que facin servir aquestes dades.

El resultat és que els ciutadans disposen ara d'un accés al coneixement estadístic més simple, adaptable i de visualització comprensible, però també hi ha com a conseqüència una presència molt destacada del país en un context de prestigi internacional.

Primer govern d'Europa

N'hi ha prou de fer una ullada a la llista dels conjunts de dades que s'hi han aportat per adonar-se que l'Idescat es troba ara mateix al costat del Banc Mundial, l'Eurostat i unes quantes institucions d'Austràlia i els Estats Units. Això confereix a la iniciativa un caràcter molt avançat i converteix les institucions catalanes en pioneres a nivell mundial.

Xavier Badosa experimenta amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) des del 1995, quan només els visionaris provaven de treure profit d'internet i les eines associades. Des d'aleshores ha llançat projectes diversos relacionats amb la literatura i la geolocalització de les ficcions, a més de crear una eina per transformar qualsevol web en un e-llibre. Filòsof i economista, destaca per la seva activitat a la xarxa i per impulsar accions de l'Idescat com ara la seva participació al Twitter, un servei on el mateix Badosa va donar a conèixer aquesta novetat.