El Vaticà aixeca les restriccions sobre la missa en llatí

A partir del més de setembre ja no es farà estrany tornar a sentir misses en llatí. El Papa Benet XVI ha fet públic un document que anul·la les restriccions per utilitzar la llengua clàssica, sempre que els fidels ho vulguin. Fins ara, l'ús d'aquest idioma estava controlat per afavorir l'evangelització, i qualsevol sacerdot que volgués oficiar en la llengua clàssica havia de demanar permís al seu bisbe. En el document, que els sector liberals de l'església consideren una cessió als conservadors, el Papa assegura que l'eucaristia en llatí mai no ha estat prohibida, perquè és una forma més del mateix sagrament. Tot i així, aclareix que la missa en les llengües comunes es considera l'ordinària de l'Església.
Ciutat del Vaticà

El Vaticà aixeca les restriccions sobre la missa en llatí

A partir del més de setembre ja no es farà estrany tornar a sentir misses en llatí. El Papa Benet XVI ha fet públic un document que anul·la les restriccions per utilitzar la llengua clàssica, sempre que els fidels ho vulguin. Fins ara, l'ús d'aquest idioma estava controlat per afavorir l'evangelització, i qualsevol sacerdot que volgués oficiar en la llengua clàssica havia de demanar permís al seu bisbe. En el document, que els sector liberals de l'església consideren una cessió als conservadors, el Papa assegura que l'eucaristia en llatí mai no ha estat prohibida, perquè és una forma més del mateix sagrament. Tot i així, aclareix que la missa en les llengües comunes es considera l'ordinària de l'Església.
Actualitzat

El Vaticà ha fet públic un document papal en què s'aixequen les restriccions per celebrar la missa en llatí. A partir d'ara, no caldrà una autorització especial del bisbe i seran els mateixos fidels els que decidiran quin ritu volen seguir. La decisió s'interpreta com un gest de Benet XVI als sectors més tradicionalistes de l'Església, que no havien acceptat les reformes del Concili Vaticà II.

Una de les moltes reformes que, als anys 60, va introduir el Concili Vaticà II a l'Església catòlica va ser una nova forma de celebrar l'eucaristia. Es va arraconar el ritual litúrgic en llatí -conegut com a tridentí- i la gran majoria dels catòlics van passar a oir missa en la seva pròpia llengua. Fins ara, si un capellà volia oficiar la missa en llatí havia de demanar permís al bisbe de la diòcesi. A partir del mes de setembre, i segons el document del pontífex presentat pel Vaticà, només farà falta que un grup de fidels ho demani al sacerdot de la seva parròquia.

Segons el Papa, aquesta decisió no contradiu l'esperit del Concili Vaticà II i només pretén la reconciliació entre els catòlics. Els experts vaticans asseguren que l'aixecament de les restriccions a la missa en llatí és un gest als sectors més tradicionalistes, com el dels seguidors de l'arquebisbe francès Marcel Lefebvre, que va trencar amb el Vaticà per la introducció de les reformes del concili.

El document papal també permet l'ús del ritu llatí en la celebració d'altres sacraments, com matrimonis, enterraments o batejos. El que no especifica el text és la posició que ha d'adoptar l'oficiant de la cerimònia -en el ritu tridentí el capellà es posa d'esquena als fidels- i deixa llibertat d'elecció al sacerdot.