El TSJC anul·la que el català sigui la llegua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat que el català sigui la llegua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona, tal com estableix el reglament del consistori, i dóna la raó al recurs que va interposar el grup municipal del PPC.
El TSJC anul·la que el català sigui la llegua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona
Barcelona

El TSJC anul·la que el català sigui la llegua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat que el català sigui la llegua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona, tal com estableix el reglament del consistori, i dóna la raó al recurs que va interposar el grup municipal del PPC.
Redacció Actualitzat
Fragment de la façana de l'Ajuntament de Barcelona

Fragment de la façana de l'Ajuntament de Barcelona

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat que el català sigui la llegua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona, tal com estableix el reglament del consistori, i dóna la raó al recurs que va interposar el grup municipal del PPC.

El TSJC ha pres aquesta decisió fent referència a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i assenyala que l'omissió del castellà suposa una violació del principi de cooficialitat de les dues llengües.

L'alt tribunal també estableix que l'administració es dirigeixi al ciutadà en la llengua que consideri oportuna i, en canvi, només estigui obligada a contestar les peticions en la llegua que el ciutadà esculli.

En els contractes, el tribunal "accepta la imposició del català perquè l'ajuntament actua com a consumidor". Pel que fa als missatges institucionals i propaganda, "no s'ha d'excloure l'ús normal del castellà igual que l'ús normal del català".

Respecte a les comunicacions a ciutadans concrets, la sentència avala que el dret de preferència lingüística l'exerceixi el ciutadà i que sigui l'administració la que s'hagi d'adaptar. Per no posar el ciutadà "en posició violenta o d'incomoditat innecessària" es respectarà "l'elecció del ciutadà en la llengua que ha usat" en el seu recurs, els seus escrits o en les seves comunicacions orals. La sentència obliga, doncs, la ciutat a comunicar-se amb els ciutadans i a tenir els impresos tant en català com en castellà perquè sigui l'usuari el que triï la llengua que vol fer servir.

La sentència sí que permet la publicació en català de disposicions generals de l'Ajuntament de Barcelona, tot i que, quan correspongui, també ho faci en castellà.