39 municipis demanen fons europeus per rehabilitar 11.000 edificis en barris envellits

Fins a 39 municipis fora de Barcelona i l'àrea metropolitana s'han acollit als fons europeus per rehabilitar edificis molt degradats o antics i amb problemes molt greus d'eficiència energètica.

Amb els 110 milions d'euros dels fons europeus Next Generation i a través del programa del Pla de Barris, es preveu reformar 11.000 habitatges.

D'aquesta quarantena de poblacions, en molts casos són ciutats mitjanes amb alguns barris especialment envellits o degradats. Una quinzena són ciutats tan poblades com Terrassa, Sabadell o Tarragona, i altres capitals de comarca com Tortosa, Olot, Manresa, Reus, Figueres o Igualada. Barcelona i l'àrea metropolitana van a part i no entren dintre d'aquest pla.

La Generalitat ha rebut les sol·licituds dels municipis, i ara han de triar quines tiren endavant i els imports que s'hi destinaran, explica Jaume Fornt, director Agència Habitatge de Catalunya.

"Primer detectar i seleccionar aquests barris i assignar un import econòmic a cada municipi, perquè puguin tenir una perspectiva de quants diners disposaran. I després deixar per a una segona fase les concrecions per a cada projecte, de cada edifici, de cada escala, de cada comunitat de propietaris."

Per Fornt és important poder començar els treballs perquè serveixin de model, de cara a una "pròxima fase", per demanar noves ajudes.

Entre les condicions per accedir a aquest fons de rehabilitació hi ha la d'aconseguir una millora en l'eficiència energètica als habitatges, i que les intervencions es facin en construccions antigues. Tenint en compte que la majoria del parc immobiliari a Catalunya és anterior als anys 80, la majoria d'intervencions se situen en habitatges fets durant els anys 60 i 70, durant els quals es va viure un gran boom de la construcció.

Millorar 2.500 habitatges només a Lleida

A la capital del Segrià és on més peticions hi ha: més de 2.500 actuacions situades en 11 entorns residencials diferents, en zones degradades i amb problemes socials, per als quals la Paeria ha presentat les propostes per millorar-ne les condicions.

Toni Postius, primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lleida, explica que "no tan sols hem de pensar com creix, sinó com envelleix la ciutat".

"Tenim un parc immobiliari envellit des del punt de vista de la seva data de construcció i això comporta que s'hagi de pensar en les rehabilitacions i les reformes."

En cada habitatge s'invertirien uns 30.000 euros, amb els quals es vol, sobretot, millorar l'eficiència energètica. S'actuarà a l'interior i els exteriors, com l'aïllament de la façana, o també col·locant plaques solars. A més, també inclou la possibilitat de posar ascensors.

Aquest és el cas de la Soraya, que viu al bloc de pisos de Voravia, del barri de Balàfia de Lleida, des de fa uns 6 anys i, com la resta de veïns, ha vist com, amb el pas del temps, l'edifici i el seu pis s'han anat deteriorant. "Els pisos són molt petits, Estan tots fets pols per dintre, inhabitables. Les parets estan destrossades. A l'hivern passem un fred terrorífic i a l'estiu una calor espantosa."

El barri del Xup a Manresa

Un cas similar és el dels edificis del barri del Xup, als afores de Manresa. L'any 1965, s'hi van construir 480 habitatges per allotjar la gent que arribava a la ciutat a treballar, i tots, rehabilitats o no, tenen humitats per la mala qualitat de les construccions.

Jesús Gallardo va estrenar un d'aquests pisos fa gairebé seixanta anys, i mai ha tingut prou diners per arreglar-lo. Les finestres tanquen malament i algunes les ha de tapar amb cartrons. "A l'hivern, si tic fred em tapo amb una manta i ja està" diu.

Carla Samaniego, de l'Associació de Veïns del Xup, afegeix: "No és bo viure en un pis on estàs convivint amb humitat el dia a dia. Les famílies no tenen capacitat econòmica per poder afrontar una reforma."

"Ningú hauria de quedar-ne al marge per un problema econòmic", diu l'alcalde de Manresa, Marc Guàrdia.

L'Ajuntament de Manresa creu que els blocs del Xup compleixen els requisits per optar a les ajudes dels fons Next Generation per rehabilitar els barris: són edificis seriats dels anys seixanta amb problemàtiques d'eficiència energètica. Les ajudes cobririen més de la meitat de les obres, i la resta l'hauran de pagar els veïns.

"La idea és que puguin pagar al llarg de 10-15 anys una quota mensual de 50 € al mes que ho faci suportable de portar, i no paguem tant de consum energètic."

Cal la conformitat de tota la comunitat per rehabilitar el conjunt de l'habitatge "façana, coberta, la pell, perquè quedi protegida de les inclemències meteorològiques, que fa que tinguin molta pèrdua energètica", diu Guàrdia.

Una inversió que surt barata, perquè reduirà les factures energètiques, i les emissions.