Un Sagarra ben vigent a la nova adaptació de "Vida privada"

Avui acaba el rodatge de "Vida privada", l'adaptació com a minisèrie per a televisió de la sòrdida i implacable novel·la de Josep Maria de Sagarra. Sílvia Munt és la directora d'aquest projecte, una coproducció de TV3 i d'Oberon Cinematogràfica, amb producció associada d'ImpulsaFilm i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El Castell de Montcortès i el seu entorn, al municipi dels Plans de Sió, a la Segarra, ha acollit els dos últims dies de rodatge de "Vida privada", l'adaptació per a televisió del clàssic de Josep Maria de Sagarra, protagonitzada per Francesc Garrido, Pablo Derqui i Aida Folch.

En una de les cases annexes al Castell, de fet a l'històric edifici no s'hi pot entrar pel seu mal estat de conservació, s'hi ha recreat part del castell dels Marquesos de Sitjà. Un castell i unes terres que a la novel·la pertanyen als Lloberola, la família protagonista de la història. En aquest indret és on s'acaba establint Frederic Lloberola, el primogènit de la família, fugint de la societat aristocràtica encotillada. Tot i que allà no hi té res, és en l'austeritat de l'entorn i de la forma de vida on troba la felicitat.

Assistim a l'assaig d'una escena on es recrea una partida de cartes en què participa Frederic Lloberola. No és una partida glamurosa, no s'hi aposten diners, sinó cigrons, i guanya. "El Frederic s'allunya de la societat i allà és feliç, amb ben poca cosa" diu Francesc Garrido, l'actor encarregat de donar vida al Frederic. "Em reflecteixo amb el personatge en molts aspectes. He tingut l'oportunitat de posar-me a la pell d'un personatge que em recorda a mi, els meus somnis i limitacions. És feliç quan s'allunya de tot, quan s'allunya de l'ansietat que el governa". L'actor afegeix que "el personatge també és l'exponent màxim de la decadència moral d'una època que dura fins avui. És el mirall de la fi d'una època, d'unes tradicions, d'una manera de fer, ben arrelades al catolicisme".

I és que la sòrdida i implacable novel·la de Josep Maria de Sagarra, malgrat que parla dels profunds canvis socials i polítics esdevinguts a Barcelona entre el final de la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, és plenament vigent. "El text descriu els canvis convulsos que va viure l'aristocràcia de l'època, però també parla de la descomposició de la família, que acaba sent un cau de conflictes. La societat està en decadència òbvia", afegeix Garrido.

En això també coincideix la directora, Sílvia Munt. "La societat està en decadència i la corrupció no és més que una derivació d'això, on tot està permès. La sèrie parla d'una aristocràcia fàctica i econòmica, on sempre guanya la falta d'escrúpols i ara tot això també ho tenim. Sagarra tenia un talent per conèixer l'ésser humà. Fa una descripció de personatges exhaustiva, cruel, però molt necessària". Sílvia Munt parla amb admiració de l'autor i amb raó. Confessa que "Vida privada" és una de les seves novel·les preferides de la literatura catalana contemporània. "M'encanta la seva potència i vigència. Ha estat un regal poder adaptar-la" afegeix.

Amb "Vida privada", Sílvia Munt repeteix adaptant un clàssic de Sagarra. L'any 2014 també va dirigir per a la petita pantalla, en una coproducció de TV3 amb Oberon Cinematográfica, TVE, i amb la col·laboració de l'ICEC, el text teatral "El cafè de la Marina". "Per mi és necessari que es recuperin els grans clàssics. No hi ha res millor que revisitar-los" diu la directora. "He volgut fer una versió bastant fidel a la novel·la, però fugint de crear una pel·lícula estrictament d'època. No volia que l'època depurés els sentiments. M'interessa més el seguiment de l'evolució dramàtica dels personatges, la seva geografia emocional."

Sílvia Munt destaca, a més, que ha comptat "amb un càsting excepcional". I citant Ingmar Bergman diu que "no faig bones pel·lícules, sinó bons càstings. A ‘Vida privada' podrem veure un duel interpretatiu brutal".

Potser per aquest motiu Munt ha volgut repetir amb l'actor protagonista d'"El cafè de la Marina", Pablo Derqui, que aquí es torna a posar a les seves ordres. Ara dona vida al germà petit dels Lloberola, el Guillem. Derqui descriu el seu personatge com "un home de moral relaxada que viu la vida com si fos una aventura. És un idealista. No té escrúpols ni cap mena de voluntat constructiva". En aquest sentit l'actor reconeix que per ell va ser complicat interpretar-lo ja que "tinc tendència a implicar-me massa emotivament amb els personatges i el Guillem és un hedonista a qui tot li rellisca. M'agrada la seva actitud, però, a mi em fa patir la seva doble moralitat".

El Guillem, a més, gaudeix plenament de la seva sexualitat. I aquí és on entra en escena Aida Folch, l'actriu que interpreta Conxa Pujol, la dona del baró de Falset i amant de Guillem de Lloberola. "El personatge que interpreto és una dona honesta, intel·ligent, salvatge i lliure, però que ha de participar de la hipocresia de l'alta societat. És un animal sexual, igual que en Guillem. No hi ha res que la faci més feliç que el sexe" explica Aida Folch que, malgrat la calor que fa, aguanta estoica sota un vistós vestit al més pur estil dels anys 20.

I és que en aquesta producció s'ha cuidat especialment el vestuari i l'attrezzo d'aquest personatge, el de Conxa Pujol, però, en general, s'ha treballat intensament per recrear una època molt determinada. Tots els actors coincideixen a dir que el rodatge, que s'ha dut a terme durant sis setmanes i ha visitat Barcelona, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Lleida i Montcortès, ha estat molt dur i intens.

El càsting de "Vida privada", que s'estrenarà a TV3 l'any 2018, el completen Pedro Casablanc, Diana Gómez, Pep Cruz, Maria Molins, Vicky Peña, Cristina Genebat, Àgata Roca, Marta Angelat, Míriam Iscla, David Bagés, Mingo Ràfols i Nao Albet, entre d'altres.

tv3.cat/coproduccions