Transmissió de l'òpera 'Parsifal' des del Metropolitan de Nova York
Catalunya Música connecta amb el Metropolitan de Nova York per transmetre l'òpera "Parsifal", de Richard Wagner, amb una selecció de les millors veus wagnerianes del moment.
Aquest dissabte, 2 de març, a les sis de la tarda, Catalunya Música connectarà amb el Metropolitan de Nova York per transmetre l'òpera Parsifal, de Richard Wagner, amb una selecció de les millors veus wagnerianes del moment: el tenor Jonas Kaufmann, la soprano Katarina Dalayman i el baix René Pape, entre d'altres, amb el Cor i l'Orquestra del Metropolitan de Nova York, dirigits per Daniele Gatti. Els comentaris de la transmissió els farà Ignasi Pinyol.
Aquest any es commemora el bicentenari del naixement de Richard Wagner i el Metropolitan de Nova York s'hi afegeix programant la Tetralogia i l'òpera Parsifal.
Esboçada el 1857, represa el 1865 i acabada 12 anys més tard, Parsifal és una barreja de cristianisme i budisme, de gestes medievals i del pessimisme de Schopenhauer que glorifica la redempció a través de la renúncia. El Preludi de l'acte I anuncia els principals leitmotive de l'obra: la frase lluminosa ascendent del Graal, la fanfara solemne de la fe i el cant dolorós de la santa llança perduda per Amfortas i font de tots els seus turments. Adorno veia en aquest preludi una eternització de la sonoritat, mentre que Claude Debussy hi veia tot de colors ardents sorgits de les profunditats.
Una de les òperes més apreciades de Wagner, en la versió d'una selecció de les millors veus wagnerianes del moment, com són Jonas Kaufmann, Katarina Dalayman i René Pape, que, de ben segur, n'asseguraran una interpretació memorable.
catmusica.cat
facebook.com/catmusica
twitter.com/catalunyamusica
Aquest any es commemora el bicentenari del naixement de Richard Wagner i el Metropolitan de Nova York s'hi afegeix programant la Tetralogia i l'òpera Parsifal.
Esboçada el 1857, represa el 1865 i acabada 12 anys més tard, Parsifal és una barreja de cristianisme i budisme, de gestes medievals i del pessimisme de Schopenhauer que glorifica la redempció a través de la renúncia. El Preludi de l'acte I anuncia els principals leitmotive de l'obra: la frase lluminosa ascendent del Graal, la fanfara solemne de la fe i el cant dolorós de la santa llança perduda per Amfortas i font de tots els seus turments. Adorno veia en aquest preludi una eternització de la sonoritat, mentre que Claude Debussy hi veia tot de colors ardents sorgits de les profunditats.
Una de les òperes més apreciades de Wagner, en la versió d'una selecció de les millors veus wagnerianes del moment, com són Jonas Kaufmann, Katarina Dalayman i René Pape, que, de ben segur, n'asseguraran una interpretació memorable.
catmusica.cat
facebook.com/catmusica
twitter.com/catalunyamusica
