"La fi d'ETA", premiat al Festival de Cine Espanyol de Nantes
El documental "La fi d'ETA", que compta amb la col·laboració de TV3, ha guanyat el premi al millor documental a la 27a edició del Festival de Cine Espanyol de Nantes, que es va celebrar del 22 de març al 2 d'abril a la ciutat francesa.
El treball, dirigit per Justin Webster, és la primera pel·lícula documental que reconstrueix la història dels deu anys de negociacions secretes que van culminar l'octubre del 2011 amb l'anunci de la banda armada que cessava definitivament la seva activitat terrorista. "La fi d'ETA" es va estrenar al "Sense ficció" el 28 de febrer i es podrà tornar a veure el dissabte 8 d'abril, a les 22.05, al 33.
"La fi d'ETA" comença al "caserío" Txillarre, d'Elgoibar (Guipúscoa), el lloc de trobada de les converses entre el llavors president del Partit Socialista d'Euskadi, Jesús Eguiguren, i el líder de Batasuna, Arnaldo Otegi. Des del 2000 fins al 2004, tots dos polítics van mantenir un diàleg fruit de la seva iniciativa personal i al marge dels partits polítics que representaven. En aquella època, l'activitat d'ETA era molt intensa: 25 morts només durant l'any 2000.
El panorama canvia significativament quan José Luis Rodríguez Zapatero guanya les eleccions generals el març del 2004. Les reunions de Txillarre, fins llavors merament exploratòries, esdevenen alguna cosa més. Sota la direcció de qui després seria ministre de l'Interior i vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'oficialitzen els contactes amb l'aprovació de tots els grups parlamentaris i amb l'única oposició del Partit Popular, que ja presidia Mariano Rajoy.
El documental detalla les trobades secretes a Suïssa i Noruega entre Jesús Eguiguren i l'etarra Josu Ternera, perseguit per la justícia, que van ser possibles gràcies a la mediació del Centre Henri Dunant, especialista en resolució de conflictes, amb seu a Ginebra, i del govern noruec.
També es relaten les diferents fases, favorables i negatives, que es van alternar al llarg de les converses, amb més viatges a Suïssa i Noruega, i que van comptar amb la presència d'altres representants del govern espanyol i d'ETA, així com d'Arnaldo Otegi en representació de l'esquerra abertzale. La pel·lícula destaca també la mediació protagonitzada pel PNB, personalitzada en Josu Jon Imaz i Iñigo Urkullu.
Però la incorporació a les negociacions de Francisco Javier López Peña, "Thierry", representant del sector més dur d'ETA, arruïna tot el que fins llavors s'havia aconseguit. L'atemptat a la T-4 de Barajas, el desembre del 2006, obliga a replantejar el procés. Les negociacions es tornen a trencar fins que el govern espanyol accepta reiniciar-les a Ginebra, com a conseqüència de les peticions expresses de personalitats estrangeres, sobretot de Toni Blair.
El govern de Zapatero decideix, sota la direcció del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, incrementar encara més l'actuació de les forces de seguretat contra ETA, que no havia abandonat mai. En poc temps cauen les cúpules directives de la banda. En paral·lel, les assemblees de les formacions abertzales van retirant el seu suport a les accions militars d'ETA, fins a concloure amb un comunicat en què criden la direcció etarra a abandonar les armes.
Finalment, la declaració al Palau d'Aiete, a Sant Sebastià, d'un grup de reconeguts polítics mundials, com Kofi Annan, Gerry Adams o Bernie Ahern, ex-primer ministre d'Irlanda, es converteix en el preludi del comunicat definitiu d'ETA de l'octubre del 2011.
Els testimonis directes dels protagonistes del procés, Alfredo Pérez Rubalcaba, Jesús Eguiguren i Arnaldo Otegi, recollits en tres extenses entrevistes inèdites, vertebren la narració dels fets. A més, també s'entrevista l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu; comandaments de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil; importants personalitats espanyoles, des de l'exministre d'Interior dels governs de José María Aznar, Jaime Mayor Oreja, al jutge Baltasar Garzón, i estrangeres, com els mediadors Brian Currin, Gerry Kelly o Martin Griffiths, que també van ser testimonis d'aquestes converses.
Al documental també apareixen exmembres i ex-presos d'ETA i la veu de les víctimes, també és molt present en la narració. Alguns coincideixen que el País Basc haurà de travessar moltes dificultats, però que al final arribarà la solució definitiva que posi punt final a tant dolor.
Amb direcció de Justin Webster i guió dels periodistes José María Izquierdo i Luis R. Aizpeolea, "La fi d'ETA" es va presentar, dins la secció Zinemira, a l'última edició del Festival de Sant Sebastià. El film és una producció de Quality Media i JWProductions; en coproducció amb Prisa Video, RTV Castilla la Mancha, IB3, RTPA i Baleuko Producciones; la participació d'ETB, Canal Sur i IB3 i amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, el Govern Basc i el diari "El País".
