El rei va deixar 1,2 milions d'euros a la infanta i Urdangarin per comprar la casa de Pedralbes
L'Agència Tributària ha informat de dues transferències de 600.000 euros del compte personal del rei al de la seva filla. Segons la Casa del Rei, l'operació va ser registrada davant notari i declarada a Hisenda per la infanta Cristina.
RedaccióActualitzat
Per primer cop, el rei Joan Carles apareix citat en el sumari del "cas Nóos". Segons un informe de l'Agència Tributària, ordenat pel jutge José Castro, el rei va transferir en concepte de préstec 1,2 milions d'euros el 2004 des del seu compte personal al de la infanta Cristina perquè pogués comprar la casa de Pedralbes. Un portaveu de la Casa del Rei ha explicat que els diners van ser aportats pel monarca en dues transferències de 600.000 euros cadascuna. La primera, el 30 de juliol i, la segona, el 29 de setembre d'aquest any, en forma de transferències "urgents". Els dos moviments bancaris responien al préstec que va ser consignat mitjançant escriptura notarial i ressenyat degudament en la declaració de patrimoni que la infanta va fer en l'exercici fiscal corresponent.
Per adquirir l'habitatge de Barcelona, un xalet situat al carrer Elisenda de Pinós i conegut com el " palauet de Pedralbes", la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin van demanar un préstec hipotecari de sis milions d'euros, segons va revelar al jutge Torres el notari dels ducs, Carlos Macia. El mateix Urdangarin va admetre a l'instructor en la seva declaració del 23 de febrer que havia deixat de pagar les dues últimes quotes trimestrals de la hipoteca que pesa sobre la casa, de la qual llavors quedaven per pagar uns 3,6 milions d'euros. Els ducs de Palma resideixen en aquesta finca, que han posat a la venda, a l'espera de traslladar la seva residència a Ginebra, on la Fundació la Caixa ha encarregat a la infanta que coordini els seus programes amb diverses agències de l'ONU.
Segons l'Agència Tributària (AEAT), l'anàlisi de les operacions bancàries realitzades en aquest compte entre 2004 i 2006 posa de manifest que la infanta Cristina va declarar un deute de 1,2 milions d'euros - coincident amb la quantitat total que va transferir el rei- , sota el concepte de préstec, en les seves declaracions per l'impost de patrimoni dels exercicis 2004, 2005, 2006 i 2007. El 2011, any en què aquest tribut va ser rehabilitat després de tres anys de derogació, va presentar declaració davant l'obligació real de contribuir, com a no resident a Espanya, en la qual no figura l'esmentat deute, que va incloure de nou el 2012, si bé per un import de 1.050.000 euros.
L'AEAT informa també, tot i que les operacions realitzades no tenen rellevància fiscal ja que estarien prescrites, dues transferències més, realitzades el 8 de juliol del 2004, per un total de 91.083 euros, i el 14 d'octubre, per valor de 60.000 euros, ordenades per "Juan Maria", nom que coincideix amb el del pare d'Urdangarin. Això no obstant, Hisenda assenyala que no consta que en les declaracions presentades per Urdangarin per l'Impost sobre el patrimoni del 2004, 2005, 2006 i 2007 inclogués aquests imports com a deute.
Un dia després es produeix una sortida de fons mitjançant xec per import de 3,4 milions d'euros, data en què precisament es va formalitzar davant notari l'escriptura pública de compravenda del palauet de Pedralbes, per un total de 5,8 milions d'euros. D'aquesta manera, l'AEAT considera "del tot plausible que la destinació del xec pogués ser l'adquisició del citat immoble".
Més endavant, el 16 de desembre del 2004, es carreguen al compte 400.000 euros com a traspàs de fons que obeeix al concepte "préstec compra casa". Segons precisa l'Agència Tributària, es tracta del préstec que els ducs de Palma van concedir a l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, i a la seva dona, Ana María Tejeiro, perquè aquests poguessin adquirir el seu habitatge habitual. De fet, el 27 de juliol del 2005, els prestataris van tornar els diners mitjançant el lliurament de dos xecs per 340.000 i 60.000 euros, que van ser ingressats en el mateix compte. Finalment, durant els exercicis 2005 i 2006, es registren diverses sortides de fons motivades "amb tota probabilitat " per les reformes realitzades al palauet de Pedralbes, en virtut de diversos apunts a nom de Levante SA, Pasi Disseny i de l'arquitecte Marc Viader.
Precisament, el jutge Castro ha requerit al Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia a Balears que investigui la forma en què van ser pagats els treballs que els proveïdors de l'empresa Aizoon -de la qual són copropietaris dels ducs de Palma- van dur a terme per a la rehabilitació, reforma i manteniment del conegut palauet, propietat del matrimoni. El jutge busca esbrinar si en el marc d'aquestes obres es va cometre un presumpte delicte de blanqueig de capitals. En concret, el magistrat va lliurar un ofici a la Prefectura Superior per identificar les persones que van efectuar els encàrrecs, la data d'aquests encàrrecs i el seu contingut, així com el lloc en el qual els havien de prestar, l'import, la persona que els va satisfer, la forma de pagament i que, en la mesura del possible, s'aporti tota la documentació que a ells faci referència.
Per adquirir l'habitatge de Barcelona, un xalet situat al carrer Elisenda de Pinós i conegut com el " palauet de Pedralbes", la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin van demanar un préstec hipotecari de sis milions d'euros, segons va revelar al jutge Torres el notari dels ducs, Carlos Macia. El mateix Urdangarin va admetre a l'instructor en la seva declaració del 23 de febrer que havia deixat de pagar les dues últimes quotes trimestrals de la hipoteca que pesa sobre la casa, de la qual llavors quedaven per pagar uns 3,6 milions d'euros. Els ducs de Palma resideixen en aquesta finca, que han posat a la venda, a l'espera de traslladar la seva residència a Ginebra, on la Fundació la Caixa ha encarregat a la infanta que coordini els seus programes amb diverses agències de l'ONU.
Segons l'Agència Tributària (AEAT), l'anàlisi de les operacions bancàries realitzades en aquest compte entre 2004 i 2006 posa de manifest que la infanta Cristina va declarar un deute de 1,2 milions d'euros - coincident amb la quantitat total que va transferir el rei- , sota el concepte de préstec, en les seves declaracions per l'impost de patrimoni dels exercicis 2004, 2005, 2006 i 2007. El 2011, any en què aquest tribut va ser rehabilitat després de tres anys de derogació, va presentar declaració davant l'obligació real de contribuir, com a no resident a Espanya, en la qual no figura l'esmentat deute, que va incloure de nou el 2012, si bé per un import de 1.050.000 euros.
L'AEAT informa també, tot i que les operacions realitzades no tenen rellevància fiscal ja que estarien prescrites, dues transferències més, realitzades el 8 de juliol del 2004, per un total de 91.083 euros, i el 14 d'octubre, per valor de 60.000 euros, ordenades per "Juan Maria", nom que coincideix amb el del pare d'Urdangarin. Això no obstant, Hisenda assenyala que no consta que en les declaracions presentades per Urdangarin per l'Impost sobre el patrimoni del 2004, 2005, 2006 i 2007 inclogués aquests imports com a deute.
Un dia després es produeix una sortida de fons mitjançant xec per import de 3,4 milions d'euros, data en què precisament es va formalitzar davant notari l'escriptura pública de compravenda del palauet de Pedralbes, per un total de 5,8 milions d'euros. D'aquesta manera, l'AEAT considera "del tot plausible que la destinació del xec pogués ser l'adquisició del citat immoble".
Més endavant, el 16 de desembre del 2004, es carreguen al compte 400.000 euros com a traspàs de fons que obeeix al concepte "préstec compra casa". Segons precisa l'Agència Tributària, es tracta del préstec que els ducs de Palma van concedir a l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, i a la seva dona, Ana María Tejeiro, perquè aquests poguessin adquirir el seu habitatge habitual. De fet, el 27 de juliol del 2005, els prestataris van tornar els diners mitjançant el lliurament de dos xecs per 340.000 i 60.000 euros, que van ser ingressats en el mateix compte. Finalment, durant els exercicis 2005 i 2006, es registren diverses sortides de fons motivades "amb tota probabilitat " per les reformes realitzades al palauet de Pedralbes, en virtut de diversos apunts a nom de Levante SA, Pasi Disseny i de l'arquitecte Marc Viader.
Precisament, el jutge Castro ha requerit al Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia a Balears que investigui la forma en què van ser pagats els treballs que els proveïdors de l'empresa Aizoon -de la qual són copropietaris dels ducs de Palma- van dur a terme per a la rehabilitació, reforma i manteniment del conegut palauet, propietat del matrimoni. El jutge busca esbrinar si en el marc d'aquestes obres es va cometre un presumpte delicte de blanqueig de capitals. En concret, el magistrat va lliurar un ofici a la Prefectura Superior per identificar les persones que van efectuar els encàrrecs, la data d'aquests encàrrecs i el seu contingut, així com el lloc en el qual els havien de prestar, l'import, la persona que els va satisfer, la forma de pagament i que, en la mesura del possible, s'aporti tota la documentació que a ells faci referència.
