Tensió entre la CUP i el PPC al Parlament quan els primers han advertit: "vigilin que no els caigui cap sobre"
La votació de la proposta sobre una comissió dels casos d'espionatge ha quedat eclipsada pel debat encès entre el diputat de la CUP David Fernández i el del PP Santi Rodríguez. El primer ha acusat el PP de "rebentar les llibertats democràtiques" i els ha advertit: "vigilin que no els caigui cap sobre". Els populars han interpretat aquestes paraules com una amenaça que els "cauria a sobre no sé què". El malentès s'ha desfet i Rodríguez s'ha acabat disculpant.
RedaccióActualitzat
El diputat del PP Santi Rodríguez i el de la CUP David Fernàndez han protagonitzat un debat molt encès al Parlament arran d'unes paraules del segon. "Qui ha rebentat sempre les llibertats d'aquest país és el PP, i vigilin que no els caigui cap sobre", ha etzibat Fernàndez durant el debat sobre la creació d'una comissió d'investigació, i en referència al "cas Bárcenas". Fernández volia justificar d'aquesta manera que el PPC no era el grup més indicat per demanar transparència.
Rodríguez ha denunciat que Fernàndez amenaçava la seva formació, però la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha negat que això hagi passat i ha acabat cridant a l'ordre els membres del Parlament amb una contundència inusual. Rodríguez ha contestat De Gispert dient que els populars havien "sentit perfectament" el que deia la CUP i que els havia "amenaçat directament dient que cauria sobre nostre no sé què".
Després del debat, el malentès entre els dos diputats s'ha desfet i el portaveu adjunt del PP al Parlament s'ha disculpat davant de Fernàndez, segons ha informat via Twitter.
Vetada la comissió d'investigació sobre l'espionatge
Convergència i Unió, Esquerra i el PSC han impedit la creació d'una investigació parlamentària sobre els casos d'espionatge. El PPC i Ciutadans, que proposaven crear una comissió en aquest sentit i només han obtingut el suport d'ICV-EUiA, han acusat els altres grups de falta de transparència. La CUP s'ha abstingut en la votació perquè volia ampliar l'àmbit d'investigació de la comissió.
El diputat del Partit Popular Sergio Santamaría ha advertit CiU "i els partits que els donen suport" que "si continuen amb el no a la transparència, aquest serà el seu "Watergate" i, com Richard Nixon, els seus responsables hauran de respondre del major atac a les bases de la democràcia" a Catalunya. Els populars, que han tornat a comptar amb Rafael López, han considerat que el rebuig a la comissió desprestigia tant el Parlament com el sistema polític.
I el president de C's, Albert Rivera, ha recordat que "el Senat nord-americà va investigar els espies", mentre que aquí "s'actua com si hi haguessin famílies mafioses en les quals totes tenen casos" per tirar-se a sobre mútuament.
En resposta, el republicà Sergi Sabrià ha afirmat que li "fa pena" sentir com parlen reiteradament "d'una Catalunya mafiosa i que, en realitat, no volen arribar al fons del tema, sinó només embrutir". Sabrià ha argumentat que al seu grup no li ha quedat clar "l'abast de la comissió" i per això hi han votat en contra.
També CiU ha acusat el PPC i C's d'intentar embrutar la imatge del país. El diputat Lluís Guinó ha afirmat que en parlar sobre espionatge "cal fer una necessària referència a l'article d'"Interviu" d'aquesta setmana, perquè és evident que l'Estat va planificar gastar 10 milions d'euros per pagar tertulians, potenciar el discurs contra el dret a decidir i actuar en casos d'espionatge", extrem que el govern espanyol ha desmentit.
El socialista Miquel Iceta ha argumentat que el Parlament "no està en condicions" d'investigar un afer com el de l'espionatge perquè s'està parlant de "fets delictius que han de ser delimitats en seu judicial".
En canvi, el diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch ha explicat que si la seva formació votava favorablement "és perquè ningú pugui entendre que la bandera de la transparència només l'enarboren el PP i Ciutadans, quan no són els més indicats per presumir d'això". També ha advertit CiU i ERC que "la defensa de l'autogovern no ha de significar opacitat".
Per part de la CUP, David Fernàndez ha assenyalat que "fa dècades que hi ha milers de persones que són espiades per l'Estat i ara resulta que l'escàndol és que alguns dels dirigents d'aquesta cambra són espiats".
Rodríguez ha denunciat que Fernàndez amenaçava la seva formació, però la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha negat que això hagi passat i ha acabat cridant a l'ordre els membres del Parlament amb una contundència inusual. Rodríguez ha contestat De Gispert dient que els populars havien "sentit perfectament" el que deia la CUP i que els havia "amenaçat directament dient que cauria sobre nostre no sé què".
Després del debat, el malentès entre els dos diputats s'ha desfet i el portaveu adjunt del PP al Parlament s'ha disculpat davant de Fernàndez, segons ha informat via Twitter.
Vull deixar constància que, desfet el malentès al #parlament, m'he disculpat a @higiniaroig
¿ Santi Rodríguez (@santirodriguez) 10 d'abril de 2013
@santirodriguez Així ha estat. I agraït, Santi. Fins demà.
¿ David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) 10 d'abril de 2013
Vetada la comissió d'investigació sobre l'espionatge
Convergència i Unió, Esquerra i el PSC han impedit la creació d'una investigació parlamentària sobre els casos d'espionatge. El PPC i Ciutadans, que proposaven crear una comissió en aquest sentit i només han obtingut el suport d'ICV-EUiA, han acusat els altres grups de falta de transparència. La CUP s'ha abstingut en la votació perquè volia ampliar l'àmbit d'investigació de la comissió.
El diputat del Partit Popular Sergio Santamaría ha advertit CiU "i els partits que els donen suport" que "si continuen amb el no a la transparència, aquest serà el seu "Watergate" i, com Richard Nixon, els seus responsables hauran de respondre del major atac a les bases de la democràcia" a Catalunya. Els populars, que han tornat a comptar amb Rafael López, han considerat que el rebuig a la comissió desprestigia tant el Parlament com el sistema polític.
I el president de C's, Albert Rivera, ha recordat que "el Senat nord-americà va investigar els espies", mentre que aquí "s'actua com si hi haguessin famílies mafioses en les quals totes tenen casos" per tirar-se a sobre mútuament.
En resposta, el republicà Sergi Sabrià ha afirmat que li "fa pena" sentir com parlen reiteradament "d'una Catalunya mafiosa i que, en realitat, no volen arribar al fons del tema, sinó només embrutir". Sabrià ha argumentat que al seu grup no li ha quedat clar "l'abast de la comissió" i per això hi han votat en contra.
També CiU ha acusat el PPC i C's d'intentar embrutar la imatge del país. El diputat Lluís Guinó ha afirmat que en parlar sobre espionatge "cal fer una necessària referència a l'article d'"Interviu" d'aquesta setmana, perquè és evident que l'Estat va planificar gastar 10 milions d'euros per pagar tertulians, potenciar el discurs contra el dret a decidir i actuar en casos d'espionatge", extrem que el govern espanyol ha desmentit.
El socialista Miquel Iceta ha argumentat que el Parlament "no està en condicions" d'investigar un afer com el de l'espionatge perquè s'està parlant de "fets delictius que han de ser delimitats en seu judicial".
En canvi, el diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch ha explicat que si la seva formació votava favorablement "és perquè ningú pugui entendre que la bandera de la transparència només l'enarboren el PP i Ciutadans, quan no són els més indicats per presumir d'això". També ha advertit CiU i ERC que "la defensa de l'autogovern no ha de significar opacitat".
Per part de la CUP, David Fernàndez ha assenyalat que "fa dècades que hi ha milers de persones que són espiades per l'Estat i ara resulta que l'escàndol és que alguns dels dirigents d'aquesta cambra són espiats".
