Juncker confirma que la banca espanyola començarà a rebre les ajudes al novembre
Els ministres de Finances de l'Eurogrup han aprovat la posada en marxa del Fons Permanent de Rescat de l'Eurozona, l'anomenat MEDE, que gestionarà futurs rescats. Els ministres demanen a Espanya que acceleri les reformes davant dels dubtes que pugui complir l'objectiu de dèficit, fixat en el 6,3% del PIB.
RedaccióActualitzat
El Fons de Rescat Permanent de l'Eurozona, l'anomenat MEDE, s'ha posat aquest dilluns en funcionament després de la reunió que els ministres de Finances de l'Eurozona han mantingut a Luxemburg. "La inauguració i posada en marxa del Mecanisme Europeu d'Estabilitat és una fita molt important per a la UE i la zona euro", ha assegurat el comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn.
A la reunió, Espanya ha tingut un paper protagonista, juntament amb Grècia i Portugal. Olli Rehn ha qualificat les retallades que s'estan fent en aquests països de "molt dures, però necessàries". El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, ha exposat als seus socis de l'euro el compromís d'Espanya amb l'objectiu de dèficit del 6,3% aquest any. Volia així apaivagar els dubtes que Espanya pugui complir. De Guindos ha presentat als seus homòlegs els resultats de les proves d'estrès de la banca espanyola que va fer la consultora Oliver Wyman i les mesures incloses en els pressupostos lliurats al Congrés fa deu dies.
Tot plegat, a l'espera del que pugui passar en el Consell Europeu, la reunió de caps d'estat i de govern, en què Espanya tornarà a pressionar perquè els països del nord acceptin l'entrada en vigor de la unió bancària europea l'1 de gener, cosa que permetria recapitalitzar els bancs espanyols directament des del fons de rescat europeu.
El MEDE neix amb l'objectiu de fer de "tallafocs permanent" i ser "una potent caixa d'eines amb instruments efectius i flexibles" per poder fer front a la crisi econòmica, ha afegit Olli Rehn. Aquest fons compta amb una capacitat de préstec inicial de 200.000 milions d'euros però que augmentarà fins als 500.000 milions en els pròxims 18 mesos. Aquesta serà la capacitat màxima de préstec del MEDE, però en combinació amb el fons de rescat temporal, que funcionarà en paral·lel fins a mitjans de 2013, l'eurozona disposarà d'un tallafocs de 700.000 milions d'euros.
El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha confirmat oficialment que Espanya rebrà el primer paquet d'ajuda a la banca durant el mes de novembre i ha instat "les autoritats espanyoles a seguir amb les reformes" per complir l'objectiu del dèficit fixat per aquest any en el 6,3%.
Juncker ha subratllat que el MEDE és un "component crucial" de la resposta europea per assegurar l'estabilitat financera, un important engranatge de "l'ampli sistema de vigilància" comunitari.
El fons permanent gestionarà els futurs rescats. Els països de l'eurozona només hi podran accedir a partir del març i si han ratificat el pacte fiscal que obliga a incloure la "regla d'or" a les seves legislacions, és a dir, posar límits al dèficit estructural.
El president del fons, l'alemany Klaus Regling, ha explicat que l'ajuda de fins a 100.000 milions d'euros que rebrà Espanya per recapitalitzar la seva banca "serà transferida ara al MEDE". En un futur, el fons s'encarregarà també de recapitalitzar directament la banca, però només un cop entri en vigor el supervisor bancari únic europeu. Queda encara per aclarir si la recapitalització s'aplicarà finalment de manera retroactiva, com espera Espanya, perquè l'ajuda a la banca no repercuteixi en el dèficit i el deute públic. "Això no s'ha discutit de moment en cap organisme europeu", ha assenyalat Regling. I és que Alemanya, Holanda i Finlàndia, s'han mostrat contraris a aplicar aquesta retroactivitat.
El fons es posa a caminar amb un bon impuls. L'agencia de qualificació Fitch li ha atorgat la màxima nota creditícia. Les perspectives de la qualificació del risc del MEDE son "estables" i, per això, Fitch li ha donat la triple A, la màxima nota, pel deute a llarg termini i "l'F1+" per les de curt termini. Fitch explica la seva decisió pels "excepcionalment forts mecanismes per aconseguit capital" dels estats membres de l'eurozona i el "sistema d'alerta" que permet gestionar adequadament i aviat les necessitats de capital.
A la reunió, Espanya ha tingut un paper protagonista, juntament amb Grècia i Portugal. Olli Rehn ha qualificat les retallades que s'estan fent en aquests països de "molt dures, però necessàries". El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, ha exposat als seus socis de l'euro el compromís d'Espanya amb l'objectiu de dèficit del 6,3% aquest any. Volia així apaivagar els dubtes que Espanya pugui complir. De Guindos ha presentat als seus homòlegs els resultats de les proves d'estrès de la banca espanyola que va fer la consultora Oliver Wyman i les mesures incloses en els pressupostos lliurats al Congrés fa deu dies.
Tot plegat, a l'espera del que pugui passar en el Consell Europeu, la reunió de caps d'estat i de govern, en què Espanya tornarà a pressionar perquè els països del nord acceptin l'entrada en vigor de la unió bancària europea l'1 de gener, cosa que permetria recapitalitzar els bancs espanyols directament des del fons de rescat europeu.
El MEDE neix amb l'objectiu de fer de "tallafocs permanent" i ser "una potent caixa d'eines amb instruments efectius i flexibles" per poder fer front a la crisi econòmica, ha afegit Olli Rehn. Aquest fons compta amb una capacitat de préstec inicial de 200.000 milions d'euros però que augmentarà fins als 500.000 milions en els pròxims 18 mesos. Aquesta serà la capacitat màxima de préstec del MEDE, però en combinació amb el fons de rescat temporal, que funcionarà en paral·lel fins a mitjans de 2013, l'eurozona disposarà d'un tallafocs de 700.000 milions d'euros.
El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha confirmat oficialment que Espanya rebrà el primer paquet d'ajuda a la banca durant el mes de novembre i ha instat "les autoritats espanyoles a seguir amb les reformes" per complir l'objectiu del dèficit fixat per aquest any en el 6,3%.
Juncker ha subratllat que el MEDE és un "component crucial" de la resposta europea per assegurar l'estabilitat financera, un important engranatge de "l'ampli sistema de vigilància" comunitari.
El fons permanent gestionarà els futurs rescats. Els països de l'eurozona només hi podran accedir a partir del març i si han ratificat el pacte fiscal que obliga a incloure la "regla d'or" a les seves legislacions, és a dir, posar límits al dèficit estructural.
El president del fons, l'alemany Klaus Regling, ha explicat que l'ajuda de fins a 100.000 milions d'euros que rebrà Espanya per recapitalitzar la seva banca "serà transferida ara al MEDE". En un futur, el fons s'encarregarà també de recapitalitzar directament la banca, però només un cop entri en vigor el supervisor bancari únic europeu. Queda encara per aclarir si la recapitalització s'aplicarà finalment de manera retroactiva, com espera Espanya, perquè l'ajuda a la banca no repercuteixi en el dèficit i el deute públic. "Això no s'ha discutit de moment en cap organisme europeu", ha assenyalat Regling. I és que Alemanya, Holanda i Finlàndia, s'han mostrat contraris a aplicar aquesta retroactivitat.
El fons es posa a caminar amb un bon impuls. L'agencia de qualificació Fitch li ha atorgat la màxima nota creditícia. Les perspectives de la qualificació del risc del MEDE son "estables" i, per això, Fitch li ha donat la triple A, la màxima nota, pel deute a llarg termini i "l'F1+" per les de curt termini. Fitch explica la seva decisió pels "excepcionalment forts mecanismes per aconseguit capital" dels estats membres de l'eurozona i el "sistema d'alerta" que permet gestionar adequadament i aviat les necessitats de capital.
