Xarxes per atrapar l'aigua de boira al Marroc

Alberto Alcántara
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els habitants de la regió del mont Boutmezguida, al Marroc, han apaivagat un greu problema d'abastiment d'aigua gràcies a l'enginy i la tècnica: una xarxa col·lectora que atrapa l'aigua de la boira, que s'assenta una mitjana de 130 dies l'any al vessant de la muntanya.

La sobreexplotació, la sequera i el canvi climàtic han fet cada vegada més difícil trobar aigua als pous, cosa que ha fet que moltes persones deixessin la vida rural per anar a la ciutat.

Aquest invent estalvia hores de caminar --a vegades fins a 5 quilòmetres-- per buscar aigua als pous, una feina que fan principalment dones, o nenes que deixen l'escola i s'exposen al risc de ser violades pel camí.

Va ser el matemàtic Aissa Derhem, fill d'una família originària de la regió, qui es va inspirar en un sistema semblant utilitzat al desert d'Atacama, a Xile. Derhem el va descobrir als anys 80, però no va ser fins que va visitar el poble dels seus pares que no va descobrir que les característiques de la regió, situada a la vora del Sàhara i a uns 30 quilòmetres de l'oceà Atlàntic, permetien fer el mateix.

El projecte es va executar el 2015, després de nou anys de proves, i el va finançar l'organització no governamental Dar Si Hmad. Aquesta ONG treballa per promoure i preservar la cultura, la història i el patrimoni local.

L'organització ha construït un sistema de xarxes que abasta uns 870 metres quadrats. Quan el vent empeny la boira a través de la malla, les gotes d'aigua hi queden atrapades i cauen en un contenidor que connecta amb els dipòsits mitjançant canonades.

Les xarxes poden suportar vents de fins a 120 km/h, i recullen una mitjana de 22 litres per metre quadrat diaris. El sistema subministra aigua a 140 famílies de 14 pobles, però s'està construint un nou conjunt de xarxes.

Derhem espera que l'èxit de mont Boutmezguida pugui ajudar en altres zones de l'oest i el nord d'Àfrica on l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) diu que els recursos d'aigua dolça són entre els més escassos del món. Segons les estadístiques governamentals, el canvi climàtic ha reduït l'aigua disponible d'uns 1.500 a 500 metres cúbics per persona a l'any des de la dècada de 1960.

Aquest tipus de sistemes s'han estès a nivell mundial a països com Guatemala, Ghana, Eritrea, el Nepal i els Estats Units.

Si voleu sentir els protagonistes d'aquesta història, mireu el vídeo.

VÍDEOS RELACIONATS