Huracà i "medicane", semblances i diferències
Vist des de fora, els "medicanes", o ciclons mediterranis, són els germans petits dels hucarans formats al Mediterrani. Tenen semblances, però també moltes diferències.
"Medicane"
Es tracta d'una depressió profunda i de dimensions molt reduïdes. En general, menys de 200 km i, sovint, més pròxima als 100 km de diàmetre. El seu nom ve de "mediterranean" i "hurricane" i es va començar a estudiar la dècada dels anys 80. Molts no tenen nom ni un gestor o responsable únic de la seva detecció i seguiment posterior.
En l'inici és semblant a una borrasca convencional que arriba al Mediterrani amb aire fred en alçada, l'anomenada "gota freda", però la falta de vents que l'arrosseguin i la persistència damunt d'aigües càlides -aquest any, rècord- fan que en el moment que coincideix la pertorbació en superfície amb l'aire fred en alçada es retroalimenti i formi un intens camp de vent al voltant i pluges molt intenses.
A diferència dels huracans tropicals, el "medicanes" poden formar-se amb temperatures del mar superiors als 20ºC però això també és aproximat. En general, a la tardor i per sobre dels 25º és quan s'hi troben millor.
Huracà
Depressió molt profunda, amb diàmetre entre els 400 i 800 km. Tenen noms i, en el cas de l'Atlàntic Nord, per exemple, l'organisme de referència és el National Hurricane Center, amb seu a Miami.
Tota la seva estructura és càlida. El seu aliment és l'aigua marina càlida, per sobre dels 26,5ºC. Té 5 categories en funció de la velocitat dels seus vents, des de la 1, amb vents sostinguts superiors als 117 km/h, fins a la 5, amb vents sostinguts de més de 250 km/h.
Només es formen entre els 10 i 25 graus de latitud nord i sud. Per tant, necessiten, igual que els "medicanes", no ser arrossegats quan es formen pels corrents generals de vent.
Els "medicanes" de les últimes dècades
La matinada del 2 d'octubre del 1986 l'illa de Mallorca va viure un fenomen violent. Els espectadors catalans van sentir per primer cop l'explicació de "petit cicló mediterrani". El port de Sóller, al nord de l'illa, va registrar un cop de vent de 180 km/h. Llavors encara no es feia servir el terme "medicane". Antoni castejón va fer la primera crònica d'un "cicló mediterrani" o "medicane" a TV3.
Entre les illes Balears i les costes d'Alacant i Múrcia, un "medicane" es va situar damunt del mar la tardor del 2007. En forma de tempesta convencional, passava per damunt de Mallorca amb 2 víctimes mortals. Enfront de la costa d'Alacant i Múrcia, els fenòmens devien ser més intensos, però només un observatori no oficial va registrar una dada més que considerable. Vents sostinguts de 50 km/h i cops de 80 km/h. Destaquen sens dubte els valors sostinguts.
El novembre del 2011 el "medicane" anomenat Rolf va ser el primer denominat per la NOAA americana entre el sud-est de França i el nord-oest d'Itàlia.
El "medicane" Qendresa, durant el novembre del 2014, va afectar Malta amb intensitat d'huracà de categoria 1. Vents sostinguts de 100 km/h i cops pròxims als 160 km/h. La pressió al seu centre era molt baixa, de 979 Hpa. A Lampedusa, Itàlia, els vents sostinguts de fins a 140 km/h van provocar una gran destrucció. L'últim "medicane" important és de fa un any, quan el Numa es va desplaçar de l'extrem sud d'Itàlia al sud d'Albània i l'est de Grècia.
Altres medicanes recents:
