El vent de Santa Ana, el mortífer amic del foc a Califòrnia

Els focs que arrasen Califòrnia, els més mortífers de la història d'aquest estat nord-americà, han provocat ja la mort de 51 persones. Encara hi ha centenars de desapareguts i han arrasat més de 50.000 hectàrees de terreny. La meteorologia no ajuda a les tasques d'extinció.

A Califòrnia estan vivint una de les sequeres més letals de les últimes dècades. Alguns punts de l'Estat es queden en 40 litres per metre quadrat de precipitació recollida des de l'1 de gener. El normal seria que, a hores d'ara, superessin els 400 l/m2.

Però aquest no és l'únic element. El vent sec, càlid i fort de l'oest, l'anomenat Santa Ana, es converteix en un impediment total per abordar l'extinció dels focs.

Des que Gaspar de Portolà, nascut a Os de Balaguer, primer governador californià i fundador de les ciutats de San Diego i Monterrey, va administrar la zona, es van adonar de la presència d'un fort i desagradable vent de ponent, sec i càlid. El van anomenar vent del Diable o, fins i tot, vent de Satanàs. D'aquí podria venir el nom, diguem que suavitzat, de vent de Santa Ana. D'altres fonts ho relacionarien amb el congost de Santa Ana, situat entre el desert de Mojave i la plana costanera.

Desert de Mojave_Desert (Wikipedia Commons)

Sigui com sigui, l'origen cal trobar-lo en un anticicló fred situat entre les Rocoses i Sierra Nevada, a la plana del desert de Mojave. Quan aquesta massa d'aire, per diferents motius, es posa en moviment, pel seu pes com a massa freda, s'escola a alta velocitat fins al comtat de Los Angeles fins a trobar l'aigua freda de la costa californiana. Com d'altres vents semblants, perd humitat i fredor i es transforma en vent violent, càlid i sec.

És el ponent de la costa catalana, el vent d'Espanya de la Vall d'Aran o el pogony i vent de Port de moltes valls pirinenques. També el Sharav de la costa del Pròxim Orient o el Pampero argentí. El Föhn bavarès però, és el més conegut i estudiat.