Cinema que el vent s'endugué
Aquest és un diumenge de vent i Oscars, una ocasió ideal per recuperar un grapat de seqüències cinematogràfiques caracteritzades per les seves implicacions eòliques
Fa un temps vam repartir els premis a les millors pel·lícules plujoses i a les escenes de neu més espectaculars. Avui repassarem com les ventades també han donat moments memorables a la història del setè art.
Repetim la que és la mare de totes les seqüències de vent: la va protagonitzar Buster Keaton a "L'heroi del riu", el 1928.
Huracans i tornados mereixen un capítol a part, perquè són protagonistes directes de films com "Huracà sobre l'illa" o el referent modern, "Twister".
Trobem moments ventosos associats a l'aparició d'esperits o dimonis: "L'exorcista 2: l'heretge" o "Poltergeist". Vent nuclear a "Quan bufa el vent", vent motor al comiat d'Hayao Miyazaki, "The wind rises" . A "El cavall de Torí", l'acció quotidiana d'anar a buscar aigua al pou esdevé una aventura titànica per culpa de les ventades. A "Infiel", un dia de vent acabarà amb conseqüències tràgiques. I més tragèdia al terrat ventós d'"El colós en flames".
Preferits
De totes les pel·lícules o escenes ventoses que recordo, guardo a la carpeta de favorits aquests moments.
The Wind (Victor Sjöstrom, 1928)
L'inhòspit i ventós Oest americà és la metàfora de l'entorn humà hostil que pateix Lillian Gish en aquest drama mut de Victor Sjöström
El màgic d'Oz (Victor Fleming, 1939)
El tornado més mític del cinema és el que porta Judy Garland al món d'Oz, un moment que brilla per damunt de les fantasies catastròfiques recreades per les noves generacions d'efectes digitals.
L'home tranquil (John Ford, 1952)
Un cop més, John Ford i la meteorologia: el vent, testimoni de passions turbulentes, censurades o no, a l'Àfrica i a Irlanda, a "Mogambo" i a "L'home tranquil", una pel·lícula que és font d'algunes de les millors seqüències meteorològiques que recordo. Un dels moments culminants del cinema clàssic.
La temptació viu a dalt (Billy Wilder, 1955)
El corrent d'aire més curt i icònic de la història del cinema va sorgir de les entranyes del metro i es va enfilar cap a les cames de Marilyn Monroe. No cal dir res més.
The day the Earth caught fire (Val Guest, 1961)
Un periodista i una treballadora del Met Office anglès són els herois d'aquesta joia de la ciència-ficció. Un canvi climàtic sobtat provocat pels experiments nuclears deriva en un deliciós caos huracanat, a banda d'altres desastres.
Superman II (Richard Lester, 1980)
Els meus mètodes tramposos em fan escollir una altra ventada "artificial", però segur que em perdonareu, si més no els que éreu petits als anys vuitanta. Recordeu l'espectacular seqüència de la batalla de Metròpolis de "Superman II"? L'home d'acer en passava de tots colors per la música de vent dels tres tenors kryptonians comandats pel general Zod.
L'edat de la innocència (Martin Scorsese, 1993)
És un moment molt puntual enmig d'aquest atípic drama decimonònic de Martin Scorsese, però la força visual del pla el deixa gravat a la memòria: vent, barrets forts i la música d'Enya a la Nova York de 1870. Cap als 20 segons del tràiler.
Notting Hill (Roger Michell, 1999)
Odio les comèdies romàntiques, però a "Notting Hill" hi ha un moment que val la pena; un pla seqüència que sintetitza el pas d'un any reflectit en les estacions. Hi plou, hi neva, i l'udol del vent acompanya Hugh Grant en una elegant passejada el·líptica amb música de Bill Whithers.
Gladiator (Ridley Scott, 2000)
El vent com a motiu evocador de la terra natal en un dels moments emblemàtics d'un pèplum de luxe. Hi ha qui diu que és un plagi de la pel·lícula iraniana "The colour of paradise". Mireu el minut 31:28 i jutgeu.
