Sou molt bona gent!

Recordo quan va néixer internet, així de gran soc ja... Recordo que, a la Facultat de Comunicació, ens explicaven que internet era una eina on tothom hi podria dir la seva i publicar el que volgués. I em recordo a mi mateix preguntant a la professora "però, això, de qui és? Qui mana en aquesta empresa? "No és de ningú i és de tothom", em responia, i jo no ho entenia gens.

Diuen que el temps t'ajuda a entendre millor les coses, però, amb l'eda, no és que ho hagi acabat entenent, sinó que he deixat de preguntar-m'ho per pura supervivència mental.

Automàticament, després de descobrir internet i la seva propietat comunal, es va instal·lar en el nostre imaginari un altre misteri de la xarxa: que tothom hi pogués dir la seva seria bo o dolent? En principi havia de ser bo, perquè la gent parlaríem entre nosaltres, no estaríem tan sols i així acabaríem amb el monopoli de les elits a nivell discursiu.

Interessant. Encoratjador. Però ha anat passant el temps, han anat obrint-se els debats, han arribat referèndums i cops de porra i sí, hi hem conegut gent interessantíssima, però també un munt d'ànimes sense escrúpols. Sense ànima, fins i tot. Ànimes venjatives i de moral ennegrida que es riuen dels presos. Ànimes podrides que es mofen de les àvies colpejades. Ànimes sense ànima que desitgen la mort d'altra gent només per defensar les seves idees.

Trist, decebedor. Ens havíem fet il·lusions que parlant la gent ens entendríem, que connectant-nos en xarxa arribaríem a bon port, però no (o no només) ha estat així. Hem descobert un grup d'energúmens que no sentíem ni vèiem quan no existia aquest aparador binari. I, sap greu, perquè a tots ens agradaria poder fer com el Quim Masferrer quan coneix gent nova, que riu amb ells i els acaba dient "sou molt bona gent". Però no. A dia d'avui, en molts casos hem de dir, i no passa res per fer-ho, al contrari, ho hem de fer més... Hem de dir "senyores, senyors, sou molt mala gent. I que us bombin." Oh, quin gust!