Sèries espanyoles, jo passo!

Ens hem convertit en autèntics fans de la ficció europea i en aquest sac moltes vegades no s'inclouen les sèries espanyoles, esgrimint el lema: "quina mandra".

Remuntem-nos al 2004, quan es va estrenar una de les sèries que va canviar la manera de consumir ficció televisiva. La firmava un tal J. J. Abrams i tenia tots els ingredients per enganxar l'audiència.

Els dilluns a la feina es repetia la tornada sobre el capítol de "Lost" de la setmana. Que sí, que sí, que tots hem vist que no és el vaixell de la Penny (per a iniciats), però de veritat que diumenge no vau veure "Siete vidas"? Doncs quina llàstima!

Saltem al 2015, el dilluns és el dia de "Homeland". Cap problema, m'encanta aquesta sèrie, però, ei! molts us estàveu perdent "El ministerio del tiempo".

Certament, ara gairebé tot es pot recuperar a la carta, però temps és precisament el que no ens sobra als amants de les sèries i menys si brandem l'injustíssim comentari "a mi les sèries espanyoles no m'agraden."

Un dels grans arguments per acompanyar aquesta explicació desafortunada pot ser la llarga durada de la ficció espanyola (que seria motiu d'un altre pòstit i que sembla que s'està resolent, tot sigui dit), però m'atreviria a especular que un dels principals pot ser el desinterès.

Estem gaudint de ficcions nòrdiques com "Bron/Broen", alemanyes com "Babylon Berlín", italianes com "Gomorra" i centenars de ficcions britàniques i no donarem una oportunitat a "La casa de papel", "Sé quién eres", "La peste" o "Fariña"?

En la meva modesta opinió, us esteu privant de grans ficcions europees, a l'altura de les de qualsevol altre país del continent.

I per cert, no totes les sèries britàniques són bones.