Zapatero, investit president del govern espanyol en una segona votació al Congrés
José Luis Rodríguez Zapatero és el nou president del govern espanyol, el primer de la democràcia moderna espanyola que ha estat escollit en segona votació després que dimecres no aconseguís la majoria absoluta. Aquest divendres, en canvi, n'ha tingut prou amb la majoria simple de la cambra, és a dir, amb els 169 vots del seu partit, ja que cap dels altres grups ha variat el seu vot negatiu, en el cas del PP i ERC, o abstencionista, en la resta de partits.
Un cop investit pel Congrés dels Diputats, el pas següent que ha de fer Zapatero és la presa de possessió, aquest dissabte, al palau de La Zarzuela, i el nomenament dels ministres el mateix dia.
S'espera que sigui un executiu remodelat, amb menys carteres i diversos macroministeris que acumularan competències fins ara disperses. Hi podria haver una gran àrea d'Afers Socials, que absorbiria Treball, i es reforçaria el Ministeri d'Indústria, amb noves responsabilitats. El PSC confia que Carme Chacón rebi una d'aquestes supercarteres, mentre el PSOE andalús ha pressionat els últims dies perquè Magdalena Álvarez continuï a l'executiu, encara que no sigui al capdavant de Foment.
En tot cas, Zapatero no farà pública la composició del seu gabinet fins aquest dissabte, després de prendre possessió del càrrec. Dimecres que ve tindrà lloc l'obertura solemne de la novena legislatura, en presència del rei Joan Carles, en una sessió conjunta del Congrés i el Senat al palau de la Carrera de San Jerónimo.
Buscant suports puntuals
Zapatero ha estat el primer president de la democràcia moderna espanyola a ser investit en segona volta. Aquesta situació de majoria simple es repetirà durant la legislatura i obligarà a buscar suports puntuals. El líder socialista està convençut que té una majoria prou àmplia per tirar endavant la base del projecte amb què es va presentar a les eleccions. Zapatero sap que en alguns casos li faran falta els vots d'altres grups, però està convençut que té molt temps per buscar acords de col·laboració.
Discursos sense sorpreses
José Luis Rodríguez Zapatero ha sol·licitat la confiança dels diputats a la seva candidatura i al seu programa amb un discurs que no s'ha allunyat gaire del que va fer dimecres. Un resum esquemàtic de la seva idea d'Espanya, una Espanya diversa, que no vol dir plural. Lluitar contra la crisi econòmica, mantenir un govern amb una marcada personalitat social i el diàleg, estenent la mà a tots els grups però especialment al PP, han estat els tres eixos principals de Zapatero.
Mariano Rajoy l'ha rellevat a la tribuna del Congrés per posar en dubte les propostes econòmiques fetes pel futur president espanyol. Propostes que veu insuficients, inservibles i que no generen ni credibilitat ni confiança. El líder de l'oposició també ha tornat a parlar d'aigua, posant el dit a la llaga a les diferències entre els executius espanyol i català de les últimes hores. Quant al diàleg, ha recollit l'oferta que ha fet Zapatero i ha reiterat la seva voluntat d'arribar a pactes d'estat amb el PSOE.
Josep Antoni Duran i Lleida ha recordat en la seva intervenció els compromisos que Zapatero va adquirir dimecres passat en resposta a les peticions de la seva formació. La publicació de les balances fiscals i estudiar el transvasament del Roine. El portaveu de CiU també ha felicitat el futur president per haver-se posicionat en contra del transvasament del Segre.
Des del seu escó, el portaveu d'Esquerra Republicana, Joan Ridao, ha tornat a justificar el seu "no" a la investidura de Zapatero davant de les orelles sordes a les seves demandes. Ha criticat que Zapatero hagi sepultat l'Espanya plural a canvi d'una "Espanya unida en la diversitat" i que hagi allargat la mà al PP. Tot i això, ha deixat la porta oberta a reconduir les relacions al llarg de la convocatòria.
Gaspar Llamazares i Joan Herrera, que compartien els cinc minuts de temps amb ERC i BNG en formar grup propi a la cambra, han anunciat que mantenen la seva abstenció a la investidura de Zapatero. El coordinador d'IU s'ha compromès a fer una oposició d'esquerra des de la "modèstia i des de l'orgull" i ha criticat la llei electoral. Herrera ha justificat la seva posició en entendre que el programa de Zapatero no compleix els seus compromisos en matèria social, ecològica i de llibertats. L'ecosocialista ha dit que coincidia amb Montilla en qualificar el transvasament del Roine com una "broma de mal gust".
Des del BNG s'ha retret a Zapatero que s'hagi resignat a ser investit en segona votació sense esforçar-se a arribar acords amb la resta de partits. Uns acords que Zapatero considera hipoteques però que des de la formació creuen que demostrarien capacitat de diàleg.
El portaveu del PNB, Josu Erkoreka, ha definit l'abstenció de la seva formació com una postura crítica, i ha demanat a Zapatero un projecte per al País Basc més enllà de "gestos seductors i expressions de diccionari", però també esperançadora. En aquest sentit deixa una porta oberta a l'acord futur.
De les intervencions de les portaveus de les formacions que formen el grup mixt -Coalició Canària, Nafarroa Bai i UPD- la més crítica ha estat Rosa Díaz, que ha tornat a reclamar el dret dels pares a decidir en quina llengua escolaritzen els seus fills. Reclamació que ha deixat sentir les úniques queixes d'un ple de tràmit, amb discursos formals, sense malícia i sense sorpreses.
L'últim a intervenir ha estat el portaveu socialista, José Antonio Alonso, qui ha elogiat el discurs d'investidura de Zapatero i el seu programa. Els socialistes diuen que respecten els que voten "no" i interpreten les abstencions com una invitació al pacte.
S'espera que sigui un executiu remodelat, amb menys carteres i diversos macroministeris que acumularan competències fins ara disperses. Hi podria haver una gran àrea d'Afers Socials, que absorbiria Treball, i es reforçaria el Ministeri d'Indústria, amb noves responsabilitats. El PSC confia que Carme Chacón rebi una d'aquestes supercarteres, mentre el PSOE andalús ha pressionat els últims dies perquè Magdalena Álvarez continuï a l'executiu, encara que no sigui al capdavant de Foment.
En tot cas, Zapatero no farà pública la composició del seu gabinet fins aquest dissabte, després de prendre possessió del càrrec. Dimecres que ve tindrà lloc l'obertura solemne de la novena legislatura, en presència del rei Joan Carles, en una sessió conjunta del Congrés i el Senat al palau de la Carrera de San Jerónimo.
Buscant suports puntuals
Zapatero ha estat el primer president de la democràcia moderna espanyola a ser investit en segona volta. Aquesta situació de majoria simple es repetirà durant la legislatura i obligarà a buscar suports puntuals. El líder socialista està convençut que té una majoria prou àmplia per tirar endavant la base del projecte amb què es va presentar a les eleccions. Zapatero sap que en alguns casos li faran falta els vots d'altres grups, però està convençut que té molt temps per buscar acords de col·laboració.
Discursos sense sorpreses
José Luis Rodríguez Zapatero ha sol·licitat la confiança dels diputats a la seva candidatura i al seu programa amb un discurs que no s'ha allunyat gaire del que va fer dimecres. Un resum esquemàtic de la seva idea d'Espanya, una Espanya diversa, que no vol dir plural. Lluitar contra la crisi econòmica, mantenir un govern amb una marcada personalitat social i el diàleg, estenent la mà a tots els grups però especialment al PP, han estat els tres eixos principals de Zapatero.
Mariano Rajoy l'ha rellevat a la tribuna del Congrés per posar en dubte les propostes econòmiques fetes pel futur president espanyol. Propostes que veu insuficients, inservibles i que no generen ni credibilitat ni confiança. El líder de l'oposició també ha tornat a parlar d'aigua, posant el dit a la llaga a les diferències entre els executius espanyol i català de les últimes hores. Quant al diàleg, ha recollit l'oferta que ha fet Zapatero i ha reiterat la seva voluntat d'arribar a pactes d'estat amb el PSOE.
Josep Antoni Duran i Lleida ha recordat en la seva intervenció els compromisos que Zapatero va adquirir dimecres passat en resposta a les peticions de la seva formació. La publicació de les balances fiscals i estudiar el transvasament del Roine. El portaveu de CiU també ha felicitat el futur president per haver-se posicionat en contra del transvasament del Segre.
Des del seu escó, el portaveu d'Esquerra Republicana, Joan Ridao, ha tornat a justificar el seu "no" a la investidura de Zapatero davant de les orelles sordes a les seves demandes. Ha criticat que Zapatero hagi sepultat l'Espanya plural a canvi d'una "Espanya unida en la diversitat" i que hagi allargat la mà al PP. Tot i això, ha deixat la porta oberta a reconduir les relacions al llarg de la convocatòria.
Gaspar Llamazares i Joan Herrera, que compartien els cinc minuts de temps amb ERC i BNG en formar grup propi a la cambra, han anunciat que mantenen la seva abstenció a la investidura de Zapatero. El coordinador d'IU s'ha compromès a fer una oposició d'esquerra des de la "modèstia i des de l'orgull" i ha criticat la llei electoral. Herrera ha justificat la seva posició en entendre que el programa de Zapatero no compleix els seus compromisos en matèria social, ecològica i de llibertats. L'ecosocialista ha dit que coincidia amb Montilla en qualificar el transvasament del Roine com una "broma de mal gust".
Des del BNG s'ha retret a Zapatero que s'hagi resignat a ser investit en segona votació sense esforçar-se a arribar acords amb la resta de partits. Uns acords que Zapatero considera hipoteques però que des de la formació creuen que demostrarien capacitat de diàleg.
El portaveu del PNB, Josu Erkoreka, ha definit l'abstenció de la seva formació com una postura crítica, i ha demanat a Zapatero un projecte per al País Basc més enllà de "gestos seductors i expressions de diccionari", però també esperançadora. En aquest sentit deixa una porta oberta a l'acord futur.
De les intervencions de les portaveus de les formacions que formen el grup mixt -Coalició Canària, Nafarroa Bai i UPD- la més crítica ha estat Rosa Díaz, que ha tornat a reclamar el dret dels pares a decidir en quina llengua escolaritzen els seus fills. Reclamació que ha deixat sentir les úniques queixes d'un ple de tràmit, amb discursos formals, sense malícia i sense sorpreses.
L'últim a intervenir ha estat el portaveu socialista, José Antonio Alonso, qui ha elogiat el discurs d'investidura de Zapatero i el seu programa. Els socialistes diuen que respecten els que voten "no" i interpreten les abstencions com una invitació al pacte.
