Valònia desbloqueja l'acord de lliure comerç entre la UE i el Canadà
La regió francòfona que Bèlgica pugui recórrer a la justícia europea i no s'hagi de refiar només dels arbitratges internacionals privats a l'hora de resoldre conflictes entre inversors i Estats
Valònia ha acceptat, finalment, l'anomenat acord CETA, de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà. Aquesta regió francòfona havia bloquejat el pacte perquè el veia perjudicial per al seu sector agrícola. Per tirar-lo endavant, calia que totes les regions belgues l'acceptessin. Després de diversos ultimàtums i d'una reunió de dos dies, el primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, ha anunciat que hi havia entesa.
Belgian agreement on #CETA . All parliaments are now able to approve by tomorrow at midnight. Important step for EU and Canada
Charles Michel (@CharlesMichel) 27 d'octubre de 2016
Un dels canvis que s'han introduït a l'acord és que Bèlgica pugui recórrer a la justícia europea i no s'hagi de refiar només dels arbitratges internacionals privats a l'hora de resoldre conflictes entre inversors i Estats. Es resol així una de les grans preocupacions del president de Valònia, Paul Magnette, que rebutjava que els tribunals públics fossin substituïts per arbitratges privats.
A més, Bèlgica es reserva el dret a activar una clàusula de salvaguarda si hi ha desequilibri de mercats agrícoles i ha aconseguit que es mantinguin les normes de la UE sobre la venda, cultiu i etiquetatge de transgènics.
Ara l'acord l'hauran de validar els estats de la UE, els parlaments regionals belgues i el Canadà. El govern canadenc s'ha mostrat moderadament optimista sobre el desenllaç d'un afer que ha posat contra les cordes la credibilitat de les institucions europees: una regió de 3,5 milions de persones, menys de l'1% de la població de la UE, bloquejava un contracte que afecta uns 545 milions d'habitants, entre europeus i canadencs.
De fet, la UE preveia que el CETA es firmés durant la cimera UE-Canadà d'aquest mateix dijous, que s'ha suspès per la falta d'acord.
