Unes 2.400 empreses van pagar suborns a Saddam a través del programa Petroli per Aliments

Un total de 2.392 empreses, més de la meitat de les que van participar en el programa Petroli per Aliments, van pagar suborns a Saddam Hussein, segons el cinquè i últim informe de la comissió d'investigació creada per l'ONU i que ha presentat el seu president, Paul Volcker. Els països amb més empreses implicades són Rússia i França, dos dels països que més es van oposar a la guerra contra Saddam. Segons l'informe, el frau al programa va permetre que Saddam Hussein s'embutxaqués uns 1.800 milions de dòlars.
Unes 2.400 empreses van pagar suborns a Saddam a través del programa Petroli per Aliments
Nova York

Unes 2.400 empreses van pagar suborns a Saddam a través del programa Petroli per Aliments

Un total de 2.392 empreses, més de la meitat de les que van participar en el programa Petroli per Aliments, van pagar suborns a Saddam Hussein, segons el cinquè i últim informe de la comissió d'investigació creada per l'ONU i que ha presentat el seu president, Paul Volcker. Els països amb més empreses implicades són Rússia i França, dos dels països que més es van oposar a la guerra contra Saddam. Segons l'informe, el frau al programa va permetre que Saddam Hussein s'embutxaqués uns 1.800 milions de dòlars.
Actualitzat
Més de la meitat de les 4.500 empreses que van participar en aquest programa van pagar comissions il·legals al dictador iraquià, segons la cinquena i última part de l'informe Volcker que s'ha donat a conèixer aquest dijous a la tarda.

Segons l'informe, 139 de les empreses implicades pertanyen al sector petrolier i la resta, 2.253, són empreses que van pagar els suborns perquè se les elegís per enviar assistència humanitària a l'Iraq. Aquestes operacions il·legals van permetre que el règim de Saddam Hussein obtingués 1.800 milions de dòlars. Entre les empreses n'hi ha 45 d'espanyoles: Dominion, Cunado Internacional o Bombas Omega. Rússia i França, però, són els dos països que hi tenen més empreses implicades.

Cal recordar que Saddam Hussein va vetar les americanes i britàniques després que els seus països es van oposar l'any 2000 a aixecar les sancions contra l'Iraq. Entre elles Daimler-Chrysler AG, Siemens, Volvo, Banque National de Paris (BNP). El programa el va dissenyar l'ONU per pal·liar l'embargament decretat contra aquest país per la invasió de Kuwait l'any 1990. Però era Saddam Hussein qui escollia els compradors de petroli i els venedors de l'ajuda humanitària, una ajuda que, per cert, mai arribava als xiïtes. I aquí van començar els tractes de favor.

L'informe referma la implicació del diputat britànic George Galloway, de l'exdiplomàtic francès Jean-Bernard Mérimée o de l'exsecretari general de les Nacions Unides, Boutros Ghali, la seva dona i el seu germà, entre molts d'altres.

En informes anteriors s'havia revelat que l'exdirector del programa Petroli per Aliments, Benon Sevan, havia rebut diners per influir en les transaccions entre el govern iraquià i les empreses que hi col·laboraven. A banda de Sevan, els informes implicaven també el fill de Kofi Annan, així com altres càrrecs de les Nacions Unides. Els investigadors no han acusat directament de corrupció el secretari general Kofi Annan, però l'han considerat responsable de no haver fet prou per evitar-la.

El Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar aquest programa, de 64 bilions de dòlars, per ajudar a pal·liar els efectes que va tenir sobre la població iraquiana l'embargament contra el règim de Saddam Hussein, entre els anys 1996 i 2003.

NOTÍCIES RELACIONADES