Triplicar el preu del pa acaba fent caure el règim de 30 anys al Sudan

Va apujar el preu del pa i aquest va ser el principi de la seva fi. Omar el-Bashid veia com milers de sudanesos sortien al carrer per protestar contra aquesta mesura i contra alguna cosa més.

En el fons d'aquelles manifestacions que començaven el desembre hi havia un descontentament generalitzat amb l'exgeneral que el 1989 va comandar un cop d'estat al país. Des d'aleshores, els sudanesos no han conegut cap altre president.

Han tingut al poder un líder autoritari i amb credencials com una acusació del Tribunal Penal Internacional per genocida, en referència al conflicte del Darfur, a l'oest del país.

El-Bashid ha comptat amb el suport de l'exèrcit i, durant els quatre mesos de manifestacions i revolta ha mirat de dispersar la protesta amb repressió. Han mort mig centenar de persones, però els sudanesos no han defallit.

Els carrers s'han omplert de ciutadans de totes les edats, especialment joves i, com ja sembla una tradició en la història d'aquest país, amb un marcat protagonisme de les dones.

Una imatge difosa a través de les xarxes socials d'una dona enfilada a dalt d'un cotxe encoratjant la multitud s'ha fet viral. La imatge ha servit per posar el focus de mitjans de tot el món sobre el conflicte sudanès, però el cert és que els sudanesos feia quatre mesos que sortien al carrer.

Taken by me@lana_hago#8aprile pic.twitter.com/o7pDUsQg84

— Lana H. Haroun (@lana_hago) April 8, 2019

Els últims dies s'havien intensificat les protestes, coincidint sobretot amb l'èxit de la revolta a Algèria que va forçar l'octogenari Abdelaziz Buteflika a renunciar a un cinquè mandat.

Sigui quina sigui l'empenta que ha rebut el moviment social al Sudan, ha servit per moure les estructures de l'exèrcit, que aquest dijous ha anunciat un alto el foc i la fi completa de la repressió.

Els militars també han confirmat que s'alliberaran els presos polítics i que s'obrirà un període de transició de dos anys que ha d'acabar amb la celebració d'eleccions lliures. L'oposició sudanesa celebra aquests moviments, però alerta que el control transitori del poder per part de l'exèrcit no s'ha de perpetuar.

Aquesta és la gran incertesa que s'obre ara al Sudan. Si l'exèrcit entén que el poder ha de passar a mans dels civils, el país hauria de viure les primeres eleccions plenament democràtiques el 2022 a molt estirar, res a veure amb els comicis que el 2010 van legitimar el govern d'El-Bashir després d'un procés presumptament ple d'irregularitats.

L'altra possibilitat és que l'estament militar caigui en la temptació de no abandonar el poder.