Treball, benestar social i immigració, principals demandes dels catalans al nou Estatut

El nou Estatut recollirà la immensa majoria de les demandes que la societat civil ha fet arribar al govern. El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presentat un informe on es comparen les propostes amb el text elaborat per la ponència encarregada de la reforma estatutària. De les prop de 22.000 aportacions que la Generalitat ha rebut per escrit de la ciutadania en l'últim any, el 50% es refereixen a drets i deures, especialment en matèria de medi ambient, treball, educació i benestar social, que són els temes que més preocupen els catalans. Un dels temes estrella tant de les aportacions individuals com col·lectives ha estat la immigració. Es demanava la plena igualtat de drets de ciutadania per als immigrants, que ha quedat recollida entre d'altres en el dret a la plena integració. Les peticions ciutadanes reflecteixen sobretot "la necessitat que el nou Estatut defineixi un estat de dret i de benestar potent", i deixen en segon pla altres qüestions, segons ha explicat el conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, que ha destacat que "cap de les grans qüestions abordades per aquestes entitats ha quedat fora del text, com són la defensa dels drets de la gent gran, les dones, els discapacitats, els immigrants o els joves". Identitat nacional, en un segon terme En un pla secundari queden, a més de la identitat de Catalunya com a nació, la definició i funcionament de les institucions -només un 10% de les demandes incideixen en aquest aspecte-, l'augment de les competències -amb un altre 10%- i el finançament -plantejada en un 20% de les propostes-. En qualsevol cas, Joan Saura ha volgut deixar clar que aquest informe només es limita a reflectir la participació ciutadana en el procés estatutari i constatar que moltes d'aquestes demandes s'inclouran en l'Estatut que arribarà al Congrés dels Diputats per ser aprovat. "Aquestes dades no tenen cap valor estadístic ni són una mostra de l'opinió dels ciutadans de Catalunya", ha advertit el conseller de Relacions Institucionals i Participació, que ha justificat la participació ciutadana en la creació del nou Estatut en la necessitat d'aconseguir que els catalans "s'ho creguin i el facin seu" i que el text compti "amb el màxim consens i complicitat possibles". La Generalitat calcula que més de 100.000 persones han participat, d'una forma o altra, en aquest procés, en el qual han col·laborat més de 400 entitats i associacions, amb les quals s'han mantingut més de 175 reunions i diverses jornades temàtiques. Aquestes entitats, entre les quals es troben la majoria de col·legis professionals, sindicats, universitats, associacions culturals, entitats de col·lectius més desafavorits i associacions defensores dels drets humans, han presentat unes cent propostes per al nou Estatut.