Tots els partits menys el PP acorden que el nou Estatut reculli el deure de conèixer el català
La ponència de l'Estatut ha tancat el capítol dels drets i deures dels ciutadans amb l'aprovació de tots els partits, tret del PP, de l'obligació de conèixer el català. En canvi, la redacció total dels drets i deures ha quedat coixa perquè no s'ha arribat a un acord a l'hora de definir que l'ensenyament públic tingui caràcter laic.
El nou estatut obligarà a etiquetar en català els productes distribuïts a Catalunya. Tambè incorporarà el deure de conèixer el català o de reconèixer aquesta llengua com la d'ús preferent en l'ambit de la justícia. I tot això segons un principi d'acord assolit en la ponència del Parlament per tots els partits que la composen, tret del PP. Si aquesta primera lectura del capítol de drets i deures s'acaba confirmant, el català s'equipararà al castellà que, segons la Constitució, tots els espanyols tenen el dret i el deure de fer servir.
Però el consens abasta altres aspectes d'aquest capítol, com els drets en els àmbits de la salut, dels serveïs socials, de l'habitatge, del món laboral, del mediambient, dels consumidors i usuaris, dels mitjans de comunicació social i de les tecnologies de la comunicació i de la informació. Queda pendent d'acord una qüestió tan ideològica com el model educatiu. CiU i el PP s'oposen a establir la "laïcitat" de l'escola pública a l'Estatut, com proposa el tripartit.
Els partits de l'oposició volen complir el calendari fixat a Miravet però no fer tancades extraodinàries com proposen els partits del govern per no donar la sensació d'estar influenciats pel "pla Ibarretxe".
