Tot guanyat, tot per guanyar
Va ser la declaració d'intencions d'un equip campió que tant valora el camí com l'objectiu. Potser els millors minuts del Barça de l'era Guardiola, encara que dir això sembli un sacrilegi. Va monopolitzar la possessió, va despullar un rival que també necessita la pilota, va pressionar sense descans la sortida rival, va connectar amb Messi a la mitja punta per foradar el rival, va treure petroli de les jugades d'estratègia, es va plantar davant d'Almunia en tres cara a cara i va xutar deu vegades a porteria. Tan increïble com que no marqués cap gol. Descoberta la millor versió blaugrana, Ibrahimovic va sumar un altre argument per somriure. Amb una diagonal repetida i dues rematades diferents (una de delicada i una altra de violenta), va marcar diferències a través del gol i va firmar la seva millor obra europea per advertir que el seu sostre encara s'ha d'explorar. Tot semblava guanyat. A més, Arxavin i Gallas, per lesió, i Cesc, per sanció, desapareixien de l'eliminatòria per a la tornada. Certa desconnexió blaugrana, l'orgull ferit de l'Arsenal i l'aposta desesperada de Wenger per la velocitat de Walcott van reivindicar la riquesa del futbol per remoure un escenari que semblava definitiu amb un empat èpic com a tall i les sancions de Piqué i Puyol com a guarnició. Com a aquest Barça li agrada, tot torna a estar per guanyar, aquest cop amb un matís. Ahir el Barça va recordar a Europa qui és i com juga, el que només provoca orgull, admiració i un somriure... per si algú ho havia oblidat. El Camp Nou ja es prepara per al segon capítol. A continuar gaudint d'un moment únic!
