Sis mesos després, encara no s'ha decidit com eliminar els residus tòxics de Flix
Fa just mig any que es va fer públic l'estudi dels investigadors del CSIC i la Universitat de Barcelona sobre l'existència de tones de residus tòxics a Flix. Però fins ara la situació no ha variat gaire. S'ha adjudicat a un empresa l'estudi que determini què s'ha de fer per resoldre el cas, però encara es mantenen oberts els dos grans interrogants. D'una banda, les administracions són partidàries de retirar el material tòxic, mentre que l'empresa Ercros prefereix no tocar res i tapar-ho.
De les opcions inicialment pensades per fer front al problema dels centenars de milers de tones de residus tòxics abocats per Erkimia a l'embassament de Flix, només s'ha descartat, per ara, el desviament del riu.
La comissió de seguiment, formada per totes les administracions i institucions responsables, i Aquamed, l'empresa de gestió del Ministeri de Medi Ambient, van contractar el mes passat les empreses Getinsa i Geocisa, per un import de tres milions 600.000 euros, per fer un estudi i una proposta d'aquí a sis mesos que sigui la millor solució al problema.
L'empresa Geocisa, casualment, va ser una de les empreses involucrades en l'enfonsament de la presa d'Aznalcóllar i l'abocament fins a Doñana de milers de tones de residus miners.
Es volen demanar fons europeus per al finançament, i per això es presentaran els pros i els contres de totes les opcions.
L'estudi ha de tenir presents encara tres hipòtesis:
- L'opció zero, és a dir, no fer res i valorar-ne el risc.
- L'opció de confinar els residus i separar-los del contacte amb el riu, amb el "capping", una capa de grava, com proposa Ercros, o un sarcòfag de formigó dins el pantà.
- L'opció de treure'ls de l'embassament, tractar els residus, concentrar els tòxics i dipositar-los en un abocador amb condicions de seguretat.
Hi ha dos bàndols respecte a les opcions a prendre: les administracions catalanes i la major part de la comunitat científica que volen treure els fangs i, d'altra banda, Ercros, que només ho voldria cobrir. Les competències sobre l'Ebre i els diners per actuar són de l'Estat. Institucions com la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre o el Consell de Seguretat Nuclear, que van deixar fer gran el problema, intervenen en la presa de decisions.
Tot i les peticions de la ministra i el conseller de Medi Ambient a Ercros per col·laborar econòmicament a resoldre el problema ambiental provocat per l'abocament dels residus al pantà, no s'ha concretat ni quantificat cap aportació de l'empresa.
