En la imatge dues persones aguanten un dels voltors negres damunt d'una taula per a ser marcat. Imatge del 17 de maig de 2016. (horitzontal)
Dues persones aguanten un dels voltors negres damunt d'una taula per marcar-lo, 17 de maig del 2016

Posen emissors als últims sis voltors negres que es reintroduiran al Pirineu

Actualitzat

ACN Alinyà. Les diferents organitzacions encarregades del programa de reintroducció del voltor negre al Pirineu han marcat i posat emissors als últims sis exemplars de l'espècie que es reintroduiran. Els rapinyaires han estat equipats amb un emissor GPS i uns terrestres per poder fer un seguiment complet de tot el que fan quan estiguin en llibertat. A més a més de posar-los les anelles habituals, la de lectura a distància i l'oficial, se'ls han decolorat les ales per tal de poder-los reconèixer a distància. Un cop els han posat els emissors, els han anellat i els han decolorat, els han fet una revisió veterinària completa per assegurar el seu estat de salut i saber que estan preparats per tornar a viure el llibertat. El programa de reintroducció del voltor negre al Pirineu va començar l'any 2007 gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona el seu Hàbitat (GREFA), Trenca i Catalunya Caixa.

Entre tres setmanes i un mes és el que tardaran aquests sis voltors negres a volar pel cel del Pirineu. Un cop han estat marcats i ben identificats han tornat a la gàbia d'aclimatació a l'espera de ser alliberats. El president de GREFA, Ernesto Álvarez, ha senyalat que "aquests animals han estat un any i mig a la gàbia de la muntanya d'Alinyà, en uns dies es reintroduiran al medi i passaran a formar part de la reserva d'Alinyà". Álvarez ha apuntat que "els emissors són importants per fer-ne un bon seguiment, veure què fan, com es comporten, si s'adapten bé i saber que no corren cap perill". Actualment a la reserva d'Alinyà i Boumort hi viuen unes dotze parelles de voltor negre que s'hi han reintroduït els últims nou anys. D'aquests exemplars n'hi ha que s'han portat de centres de recuperació, altres s'han criat en captivitat i d'altres, una petita part, és població autòctona que ja ha nascut a la reserva. Álvarez valora molt positivament aquest fet, ja que "el voltor negre va desaparèixer de la zona fa uns 100 anys". El president de GREFA explica que un dels objectius importants del projecte, a part de recuperar la població d'aquest rapinyaire al Pirineu i crear-ne una població estable, és crear una comunicació entre aquestes poblacions i les altres de la península. A més de crear un punt de pas de les aus entre la península i la resta d'Europa. El gestor de La Muntanya d'Alinyà, Jordi Dalmau, ha manifestat que "el marcatge i posterior obertura de la porta suposa la culminació i punt final del projecte de reintroducció del voltor negre". El voltor negre és un gran rapinyaire, no arriba a la maduresa sexual fins als sis anys i fa niu als arbres, no a les roques. Fa un niu molt voluminós i quan trien un territori hi viuen permanentment. Mentre que quan són adults són més sedentaris, quan són joves són més erràtics, per això poden anar a colonitzar altres zones. Viuen entre 30 i 40 anys.

Anar al contingut