Mor Miguel Aurelio "Angá" Díaz, un mite de la percussió cubana
El percussionista i compositor cubà Miguel Aurelio "Angá" Díaz ha mort a Sant Sadurní d'Anoia. El músic, de 46 anys, va ser un dels puntals de la rítmica afrocubana dels últims temps. Va investigar i buscar noves formes d'expressió, basant-se en la fusió d'estils com el jazz, els sons africans i el rock. "Angá" Díaz estava considerat un dels puntals en la música afrocubana dels últims temps. Va participar en formacions llegendàries com Irakere i també va acompanyar músics d'altres disciplines com Tito Puente, Herbie Hancock o Santana. Des del 2003 vivia a Barcelona.
Nascut el 1961 a San Juan y Martinez, a Cuba, va compartir el sobrenom "Angá" amb el seu pare, va estudiar percussió clàssica a l'Escola Nacional d'Art a l'Havana, es va iniciar amb l'intèrpret de congues Tata Gines i després va formar part de grups com Opus 13 i, sobretot, Irakere, als quals es va unir el 1987, quan el dirigia Chucho Valdés.
El 1994 va començar la seva carrera en solitari, va guanyar un Egrem -Grammy cubà- per "Pasaporte", al costat de Tata Gines; un Grammy per "Havana", amb Roy Hargrove; va gravar amb Steve Coleman i Afro-Cuban All Stars, es va unir al grup Hargrove, va registrar "Martingala" amb Rubén González, va gravar "A lo cubano" amb Orishas i va dirigir la gira de Cachaíto López el 2001.
El 2003 es va traslladar a Barcelona. Va obtenir dos Grammy, un per "Buenos hermanos", d'Ibrahim Ferrer i un altre per "Mambo sinuendo", de Ry Cooder i Manuel Galván. Va gravar àlbums com "Flor de amor", d'Omara Portuondo, i "Buena Vista Social Club Presents... Guajiro Mirabal". Posteriorment va estrenar el projecte "Angá fusión" al Festival de Jazz de Barcelona, i l'any passat va llançar el seu primer disc en solitari, "Echu mingua".
Els passats 3 i 4 d'agost, a la sala Jamboree de Barcelona, va presentar el projecte "Angá fusión Brasil-MPB-Jazz cubano", acompanyat per Andrea Perrone, Odette Tellería i Juan "el Indio", veus; Danilho Pinheiro, guitarra i veu; "el Chino", baix; i Martín "Maluco" Peralta, bases electròniques i percussió. El seu últim projecte era un intent de rescatar temes populars de la música brasilera i dotar-los d'una especial força percussiva i melòdica.
