Mig any de presó i dos d'inhabilitació per un mosso que va donar una bufetada a un detingut a Mataró

ACN Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha condemnat a sis mesos de presó i a dos anys d'inhabilitació per a càrrec públic un mosso d'Esquadra de la comissaria de Mataró per haver donat una bufetada al coll d'un detingut el gener del 2014. La fiscalia demanava 15 mesos de presó i tres anys d'inhabilitació per un delicte contra la integritat moral menys greu, mentre que la defensa demanava l'absolució o com a màxim una condemna per una falta de vexacions, que ja hauria prescrit, i una sanció disciplinària interna. L'agent va al·legar durant el judici que el detingut no parava de plorar, cridar, queixar-se i colpejar-se el cap amb la paret, mentre era agenollat a terra, de cara a la paret i amb les mans emmanillades a l'esquena.

Cap al migdia del 15 de gener del 2014 una patrulla de mossos va detenir, amb certa dificultat, dos delinqüents habituals per robatori amb força en domicilis. Durant el trasllat amb cotxe patrulla, la víctima va descordar el cinturó de seguretat al seu company i aquest va trencar el vidre de la porta amb les cames. Això va fer que la patrulla accelerés la marxa i avisés per ràdio a comissaria que necessitarien reforços.Un cop a comissaria, tots dos detinguts van ser traslladats a la zona de custòdia i a la sala d'escorcolls. És poc habitual que hi hagi dos detinguts alhora en aquesta zona, i van posar cada arrestat en una sala. En les imatges de les càmeres de seguretat de les dues sales es pot veure com l'altre detingut tot i resistir-se inicialment és escorcollat sense massa problema, però en el so de la càmera d'aquesta sala se sent com la víctima del judici es queixa i va ploriquejant des de l'altra sala.Segons la sentència, en un moment determinat, l'acusat va dir, "abusant del seu càrrec i amb intenció d'humiliar-lo", que si no deixava de plorar i no callava li "pegaria". El subinspector a càrrec de la zona de custòdia en aquells moments va sentir la frase, però no va fer ni dir res al seu subordinat. Poc després, les imatges de la càmera de la sala on era l'acusat amb la víctima i un altre agent, que no tenen so, mostren com la víctima es va donant fins a cinc petits cops de cap amb la paret.La víctima, segons el tribunal, no va fer cap moviment sospitós de resistència ni agressivitat contra els agents, i els petits cops que es donava contra la paret eren més de "lamentació" que d'autolesió. De fet, el tribunal recorda que l'altre agent present a la sala no va impedir els cops, donant per suposat que no eren gens importants. De sobte, l'acusat, de forma "absolutament gratuïta i humiliant" li va donar "una forta bufetada amb la mà oberta" al lateral dret del coll, entre el clatell, l'espatlla i l'orella. El detingut es va desequilibrar una mica, i en el so de la càmera de l'altra sala es percep perfectament el fort cop i com augmenten els plors del detingut.L'agent va assegurar durant el judici que des que fa 11 anys que és al cos mai ha tingut cap sanció administrativa interna, i en canvi sí que ha tingut felicitacions de ciutadans. En aquells moments feia un mes que treballava a la comissaria de Mataró, i va explicar que no es va alterar per les queixes i plors del detingut, ja que és "habitual". Així mateix, va assegurar que a l'escola de policia els ensenyen en les classes de defensa personal aquests 'tocs d'atenció' o 'cops de distracció', per tal de desviar el focus del detingut d'allò que està fent en aquell moment i poder-lo calmar o reduir, i que no era la primera vegada que ho feia.Per la seva banda, la víctima, que no va tenir cap lesió ni reclama cap indemnització va negar que plorés o es queixés, i tampoc que es donés cops de cap a la paret, com clarament se sent i es veu a través de les càmeres de seguretat. Així mateix, va assegurar que després del cop, el mosso li va dir que s'ho "mereixia per pesat i per no callar". En tot cas, va dir que sí que es va sentir humiliat.El subinspector que supervisava la detenció no era a la sala en el moment dels fets, però va reconèixer que va autoritzar posar el detingut de cara a la paret i que la seva actitud no era violenta, però sí imprevisible. Després de sentir la bufetada des de la sala del costat va ordenar a l'agent que abandonés el lloc. Aquest subinspector va dir que desconeix si els cops de distracció s'ensenyen a l'escola de policia i estan inclosos en els manuals policials. En tot cas, per a ell una bufetada "no és un cop de contenció". Per a ell, el cop de l'agent va ser "desproporcionat" i una "praxi policial incorrecta".L'agent que acompanyava l'acusat a la sala de custòdia va explicar que l'altre mosso no va amenaçar la víctima i assegura que el detingut volia aixecar-se i podia agredir els mossos amb una mossegada. A més, va opinar que la víctima va actuar "teatralment" quan va rebre el cop. En les imatges es veu com aquest agent no s'immuta quan veu l'agressió del seu company, no li recrimina i tampoc es preocupa per l'estat del detingut.Per la seva banda, un pèrit expert en seguretat i prevenció, contractat per la defensa, va opinar que el cop de distracció va ser correcte, legítim i proporcionat a causa del risc d'autolesió del detingut i del perill que hi havia que pogués mossegar els agents a causa del seu nerviosisme.