Mestissatge de ritmes i llengües en l'últim disc de Cheb Balowski, "Potiner"
Es diuen Cheb Balowski i toquen un estil musical ben diferent i difícil de definir. Són una mena de poti-poti, de barreja, de mestissatge. Internacionalment se'ls comença a conèixer com el so de Barcelona. Aquesta nit presenten el seu segon compacte, "Potiner", el testimoni de la seva vocació per la música. Tot i la satisfacció pel nou disc, a Cheb Balowski se li noten les ganes de tocar en viu: reconeixen que la seva força és el directe, més que no l'estudi de gravació.
Són un grup jove i nombrós, i part de les energies encara se'n van a combinar les feines i els estudis amb les hores d'assaig, en un local amb aparença de búnquer a sota mateix del recinte firal de Montjuïc. Yacine, fill d'algerià i de catalana, que fa uns deu anys va arribar d'Alger, lidera Cheb Balowski, un grup que el 2001 va sorprendre amb "Bartzeloona", un disc pur mestissatge que recollia tota la força dels seus directes i un esperit que no concep fronteres ni etiquetes fixes.
El nou disc, i la gira que comencen, es diu "Potiner". Potinejar ritmes i llengües és l'estil Cheb Balowski, un grup emparentat amb Macaco, Dusminguet, Ojos de Brujo... formacions que algú va dir que formen part d'una "zona bastarda" i que es venen, especialment fora d'aquí, com a representants del so de Barcelona.
