L'ou i la gallina

L'ou i la gallina

L'ou i la gallina

Actualitzat
La decisió de la Junta Electoral de no permetre el cara a cara a TV3 per un "defecte de forma" ha tancat la campanya abans d'hora. De fet, ha estat la culminació d'un final d'etapa que ja es va oficialitzar amb el debat i el seu final sorprenent.

La resta, la darrera setmana, ha estat una pròrroga sense més interès ni transcendència, suposant que la campanya hagi tingut abans alguna d'aquestes coses. La resolució, doncs, ha estat un tràmit que ha indignat a uns, deixat bocabadats a uns altres, neguitosos a uns tercers i satisfets els que van recórrer la iniciativa. Un recurs al qual, per cert, en altres i diverses ocasions i per altres motius s'han apuntat tots. O quasi.

Afegim així un organisme nou en la llista dels que han deixat de merèixer confiança ciutadana. Com ja ha passat amb l'Audiència Nacional per determinades accions o el Suprem per unes altres i el Constitucional pels motius sobradament comentats.

La justícia, en definitiva, i en qualsevol de les seves derivades. Un món en excés marcat per la defensa de gremi i les suposades o evidents simpaties partidistes que, per les provocacions de la política, ha acabat semblant-ne un apèndix més que un òrgan independent, pota imprescindible del sistema. No és estrany, doncs, que tot plegat s'hagi convertit en un cercle viciós, del qual ja no sabem detectar el punt inicial. Si és la política la que està judicialitzada o és la justícia la que està polititzada.