Localitzen 80 esquerdes a l'embassament de les Tres Gorges en acabar-hi la primera fase d'obres
Deu anys després de l'inici de les obres a les Tres Gorges, aquesta setmana s'ha completat la primera fase de la construcció de l'embassament més gran del món. L'aigua que hi ha acumulada ja arriba als 135 metres sobre el nivell del mar. Paral·lelament, un equip de tècnics han detectat 80 esquerdes al dic central, un mur de més de dos quilòmetres de llargària, teòricament a prova de terratrèmols. L'obra principal la completa un "passadís" paral·lel a la presa que permetrà que hi passin vaixells a partir de demà.
El projecte pretén prevenir inundacions i facilitar la navegació a la zona. Però, sobretot, els 26 generadors que hi haurà cobriran bona part de les deficiències energètiques de la costa est i del centre de la Xina. L'electricitat produïda estalviarà 500 milions de tones de carbó, cosa que reduirà significativament les emissions de gasos contaminants.
Mentrestant, continuen les tasques de prevenció d'esllavissaments, d'enderroc d'antigues ciutats i de construcció d'infraestructures com ara depuradores, ponts i ports al riu Iang-Tsé. El corrent ha arrossegat tones de runa i de brutícia aquests dies en què s'omplia el pantà.
Les conseqüències per al turisme del que és considerat un dels paratges més bonics de la Xina són imprevisibles.
Espais naturals transformats, i també nombroses relíquies, de l'edat de la pedra, de la dinastia Qing, han quedat inundades per sempre. Entre les mesures per preservar el patrimoni s'han traslladat temples com el de Zhangqi, amb el material original, cinquanta quilòmetres riu amunt.
L'obra també ha alterat l'equilibri ambiental de la zona, i amenaça centenars d'espècies que hi viuen.
L'esturió xinès, amb més de 100 milions d'anys d'història, deixarà de tornar riu amunt per pondre els ous. Es pretén substituir aquest procés artificialment amb un centre de recuperació marítim.
