L'Iran elegeix nou Parlament amb el boicot de l'oposició
L'Iran celebra avui eleccions legislatives, les novenes des de la proclamació de la república islàmica. Boicotejats per l'oposició, aquests comicis només serviran previsiblement perquè les forces conservadores del règim perpetuïn el seu control a l'hemicicle. El que sí que es dirimeix és cap a on es decantarà la lluita pel poder que ara mateix hi ha entre els que donen suport al guia suprem, Ali Khamenei, i els lleials al president Mahmud Ahmadinejad.
RedaccióActualitzat
Els moviments opositors han decidit boicotejar l'escrutini en protesta per la violenta repressió de què van ser objecte després de la polèmica reelecció d'Ahmadinejad l'any 2009.
Hi ha diverses figures polítiques reformistes a la presó o en detenció domiciliària, i els dos principals moviments reformistes van ser prohibits després de les manifestacions massives a les últimes eleccions presidencials.
Amb l'oposició fora de joc, tot es resumeix en la disputa entre el president Mahmud Ahmadinejad i el líder espiritual de la República Islàmica, Ali Khamenei. L'un representa el vessant nacionalista del règim i l'altre respon al totpoderós clergat xiïta.
El sector més dur pròxim a Ali Khamenei té el convenciment que Ahmadinejad és un pusil·lànime, un pusil·lànime amb Occident i amb els reformistes i vol retallar la seva influència.
Ahmadinejad ha hagut de veure com molts dels seus partidaris eren destituïts de càrrecs públics i fins i tot detinguts. Per a ells, aquests comicis són l'oportunitat d'obtenir més força al Parlament.
Seran la prova del seu desgast en un context molt complicat: amb una crisi econòmica profunda i aïllat diplomàticament a causa del seu programa nuclear.
Pels opositors, tot plegat és simplement soroll polític per no fer canvis fonamentals.
Hi ha uns 850.000 observadors internacionals per a una consulta de la qual els analistes no esperen que canviï la política iraniana cap a Occident, sobretot, pel que fa al seu programa nuclear.
El Consell de Guardians espera tenir els resultats definitius per la fi de l'any persa, el 19 de març. No es descarta, però, que hi hagi una segona volta si en alguna circumscripció hi ha escons que no arriben al mínim de vots exigits.
Hi ha diverses figures polítiques reformistes a la presó o en detenció domiciliària, i els dos principals moviments reformistes van ser prohibits després de les manifestacions massives a les últimes eleccions presidencials.
Amb l'oposició fora de joc, tot es resumeix en la disputa entre el president Mahmud Ahmadinejad i el líder espiritual de la República Islàmica, Ali Khamenei. L'un representa el vessant nacionalista del règim i l'altre respon al totpoderós clergat xiïta.
El sector més dur pròxim a Ali Khamenei té el convenciment que Ahmadinejad és un pusil·lànime, un pusil·lànime amb Occident i amb els reformistes i vol retallar la seva influència.
Ahmadinejad ha hagut de veure com molts dels seus partidaris eren destituïts de càrrecs públics i fins i tot detinguts. Per a ells, aquests comicis són l'oportunitat d'obtenir més força al Parlament.
Seran la prova del seu desgast en un context molt complicat: amb una crisi econòmica profunda i aïllat diplomàticament a causa del seu programa nuclear.
Pels opositors, tot plegat és simplement soroll polític per no fer canvis fonamentals.
Hi ha uns 850.000 observadors internacionals per a una consulta de la qual els analistes no esperen que canviï la política iraniana cap a Occident, sobretot, pel que fa al seu programa nuclear.
El Consell de Guardians espera tenir els resultats definitius per la fi de l'any persa, el 19 de març. No es descarta, però, que hi hagi una segona volta si en alguna circumscripció hi ha escons que no arriben al mínim de vots exigits.
