Libèria tindrà la primera presidenta democràtica d'Àfrica
L'exministra de Finances Ellen Johnsson-Sirleaf, coneguda pels seus partidaris com "la dama de ferro", ha guanyat les eleccions presidencials de Libèria enfront el seu rival, l'exjugador de futbol George Weah. La que serà la primera dona democràticament elegida que dirigeix un país africà ha tret prop de vint punts d'avantatge sobre Weah. El milionari exfutbolista ha denunciat irregularitats que estan sent investigades. Tot i això, observadors occidentals han elogiat el procés electoral i l'han qualificat de pacífic i ben organitzat.
Ellen Johnson-Sirleaf ha estat escollida nova presidenta de Libèria, en les primeres eleccions democràtiques celebrades en aquell país després de catorze anys de guerra civil. Ellen Johnson-Sirleaf ha obtingut el 59,4% dels vots emesos en les eleccions presidencials que l'enfrontaven amb l'exfutbolista i multimilionari George Weah, que s'ha hagut de conformar amb el 40,6%. La candidata, de 66 anys, coneguda com "la dama de ferro", es converteix d'aquesta manera en la primera cap d'estat del continent africà elegida democràticament.
Weah ha denunciat l'existència d'irregularitats en els comicis, que ha qualificat de "frau", i ha assenyalat que la votació no havia estat "democràtica, lliure i transparent". No obstant, aquestes suposades irregularitats contrasten amb la imatge que els observadors internacionals s'han endut dels comicis, després d'haver valorat positivament el seu desenvolupament.
Segons les seves observacions, les eleccions haurien estat lliures i ben organitzades. Així ho van anunciar en diverses conferències de premsa, la missió d'observadors de la Unió Europea i un altre grup enviat pel Centre Carter i l'Institut Nacional Democràtic, amb seu a Washington.
Amb tot, els observadors internacionals han mostrat la seva satisfacció que les denúncies de Weah s'hagin adreçat a les autoritats de la Comissió Nacional d'Eleccions, la qual cosa demostraria que té la voluntat de mantenir-se dins de l'esquema que marquen les lleis.
Tot això en uns comicis que han significat per a Libèria deixar enrere definitivament la guerra civil, que va finalitzar el 2003, després de quasi catorze anys ininterromputs de conflicte armat que va deixar prop de 150.000 morts.
