Les inauguracions en campanya electoral omplen de polèmica els municipis espanyols

S'acosten les eleccions del 27 de maig i tornen, com és habitual en aquesta època, la riuda d'inauguracions i primeres pedres. Polítics de tots els colors preparen la seva artilleria pesada per plantar cara a la batalla de les urnes i atien la polèmica sobre qui ha d'inaugurar i quan. La Fórmula 1 a la ciutat de València, les obres a Madrid, el castell de Montjuïc i la Casa del Pueblo a Oviedo són alguns dels casos més llampants d'aquesta polèmica entre alcaldables i aspirants arreu de l'estat.
Les inauguracions en campanya electoral omplen de polèmica els municipis espanyols
Madrid

Les inauguracions en campanya electoral omplen de polèmica els municipis espanyols

S'acosten les eleccions del 27 de maig i tornen, com és habitual en aquesta època, la riuda d'inauguracions i primeres pedres. Polítics de tots els colors preparen la seva artilleria pesada per plantar cara a la batalla de les urnes i atien la polèmica sobre qui ha d'inaugurar i quan. La Fórmula 1 a la ciutat de València, les obres a Madrid, el castell de Montjuïc i la Casa del Pueblo a Oviedo són alguns dels casos més llampants d'aquesta polèmica entre alcaldables i aspirants arreu de l'estat.
El cas més llampant dels conflictes d’aquesta campanya són les declaracions del patró de la Fórmula 1, el britànic Bernie Ecclestone, en les quals assegurava que només signaria el contracte per dur la competició a València si el PP repetia en el càrrec. A l’acte hi va assistir l’alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá, i el president de la Generalitat, Francisco Camps, que no van deixar escapar l’oportunitat per vincular el Gran Premi a la seva continuïtat. La candidata socialista a l'Ajuntament, Carmen Alborch, no va trigar a respondre, i va qualificar de "xantatge intolerable" l'anunci d’Ecclestone, mentre des del seu partit s'insinuava que Camps hauria donat privilegis al cap de la Fórmula 1.

A Madrid hi ha un bon nombre d’obres per inaugurar que poden portar polèmica. La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va visitar la nova estació de metro i rodalies de la T4 de Barajas acompanyada pels candidats madrilenys del PSOE a l'Ajuntament i a la Comunitat, Miguel Sebastián i Rafael Simancas, un dia abans de la seva inauguració oficial. El dia següent eren l'alcalde, Alberto Ruiz Gallardón, i la presidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre, tots dos del PP, els que tallaven la cinta de l’obra. Mentre Gallardón va ironitzar que l'estació és "un espai obert" en el qual "tothom qui vulgui pot fer-se una foto", Aguirre es va mostrar dura afirmant que "alguns no poden fer-se fotos en obres perquè no n’han fet cap". Per la seva banda, Álvarez va titllar de "paradoxal" que no la convidessin a un aeroport que és la seva responsabilitat.

A altres llocs, com a Valladolid, no tenen problemes per inaugurar dos cops un centre cultural. Es tracta del Miguel Delibes, on es va tallar la cinta de forma oficiosa el passat 11 d'abril amb l'assistència del president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, i que es reinaugurarà, aquest cop oficialment, el pròxim mes de juliol, en un acte amb els reis.

El projecte de llei sobre la transferència de la fortalesa de Montjuïc a Barcelona és la polèmica catalana. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero, mitjançant una ordre ministerial, va confirmar la seva cessió definitiva al consistori de la ciutat poc abans de la campanya. Davant la notícia, l'alegria de l'alcalde socialista, Jordi Hereu, contrastava amb les dures declaracions de la resta de candidats, que ho van qualificar d’engany i mostra d'electoralisme.

Un altre edifici històric, la Casa del Pueblo d'Oviedo, ha estat protagonista d'una curiosa polèmica. L'Ajuntament de la capital asturiana, en mans del PP, va amenaçar a principis de mes de multar amb 6.000 euros el PSOE per penjar en la façana, que és la seva actual seu, una lona de promoció de la seva candidata a l'Ajuntament, Paloma Sainz.

Per evitar que casos com aquests es tornin a donar, el Congrés dels Diputats ha iniciat un setge als actes electorals. La cambra baixa va aprovar el març passat, la presa en consideració d'una iniciativa, procedent del Parlament de Navarra, que planteja incloure en la llei de règim electoral general la impossibilitat de realitzar "actes d'inauguració, de col·locació de primeres pedres o altres actes de presentació" en un període que oscil·laria entre els 55 i els 30 dies previs a les eleccions.