Les adreces d'internet s'acosten al límit possible i cal adoptar un nou protocol

El nombre d'adreces possibles a internet és finit. Diverses veus han advertit que s'està arribant al límit i han pronosticat una situació conflictiva que podria aturar el creixement de les xarxes mundials.
Les adreces d'internet s'acosten al límit possible i cal adoptar un nou protocol
janquim

Les adreces d'internet s'acosten al límit possible i cal adoptar un nou protocol

El nombre d'adreces possibles a internet és finit. Diverses veus han advertit que s'està arribant al límit i han pronosticat una situació conflictiva que podria aturar el creixement de les xarxes mundials.
El nombre possible d'adreces d'internet s'esgota i no trigarà gaire a arribar al seu límit amb els protocols actuals, tal com va advertir fa uns quants dies de manera pública Vincent Cerf, un dels fundadors d'aquest sistema global de connexions, reconegut l'any 2002 amb el premi Príncep d'Astúries.

El 3cat24 ha volgut entendre més bé les implicacions d'aquesta situació amb el màxim responsable del domini puntCat, el seu director Jordi Iparraguirre. Confirma d'entrada que el nombre finit d'adreces, una mica més de quatre mil milions, no és tan llunyà com quan es va dissenyar el protocol de comunicació amb un topall de 2 elevat a 32 (que equival a 4.294.967.296).

Elevat a 128

La solució rau en un canvi de protocol, una qüestió en aparença tècnica però d'efectes per a tothom. Es tracta de passar del protocol IPv4 al protocol IPv6, que accepta un nombre no infinit però sí més alt, exactament 2 elevat a 128 (equival a 340.282.366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.456).

Sembla una xifra enorme però s'ha de tenir en compte que el nombre de connexions i adreces creixerà molt en els pròxims anys, sobretot, com destaca Iparraguirre, quan l'anomenada "internet de les coses" progressi i milions de sensors formin part de la xarxa, des dels que hi haurà a l'espai públic per millorar la gestió de dades mediambientals, sonores, de fluxos de trànsit i de molts més tipus fins als electrodomèstics i els vehicles. "La nova internet tindrà en connexió els ordinadors i els mòbils a més de neveres i semàfors", aclareix.

Pel que fa a la urgència del canvi, Iparraguirre explica que l'esgotament s'ha posposat gràcies a solucions temporals. Ho explica d'una manera entenedora: "Quan no tenim la connexió ADSL de casa en ús, se cedeix temporalment l'adreça a les empreses que ho necessiten durant el dia". Amb aquests remeis s'ha anat esquivant el problema, però no s'ha resolt. Amb aquesta i altres solucions provisionals s'ha prorrogat un final que estava prevista des dels anys noranta i la prova és que el 1998 ja es va començar a implantar el nou protocol IPv6. Pel juliol s'advertia que només quedava un any de temps.

"IPcalipse"

Un lloc web manté l'actualització del procés d'esgotament d'adreces, tot i que fonts consultades asseguren que dóna uns resultats una mica exagerats perquè no té en compte tots els pegats que s'apliquen per evitar que el pneumàtic es desinfli.

A més, a Twitter hi ha un usuari anomenat IPV4Coundown que planteja un compte enrere alarmista. Avui indica que queden 89 dies per arribar a "l'últim dia".

Aquesta data final és coneguda entre els experts, i amb bon humor, com a "IPcalipse" (en al·lusió a l'apocalipsi) però no té un dia del judici final. No hi ha un termini absolut i, per tant, les informacions que han avançat que el col·lapse s'esdevindria en un termini de tres mesos han estat una mica alarmistes.

A mans dels operadors

Tot i això, el responsable del domini català sí qualifica la situació "d'estat crític", amb una disponibilitat d'adreces menor del cinc per cent. La resposta ha d'arribar dels operadors i proveïdors de serveis, que han d'adaptar el nou protocol IPv6, però a Iparraguirre no li consta que "cap operador espanyol ofereixi aquest nou sistema en els seus productes comercials".

Sigui com sigui, no hi ha prevista una "apagada" i el pas d'un sistema a l'altre dependrà del capteniment de les empreses que operen amb les xarxes. "Hi ha operadors que encara no es volen plantejar de forma seriosa aquest pas", adverteix Iparraguirre i ho concreta en alguns intents de trobar remeis pal·liatius que podrien permetre'ls "cobrar més o menys a l'usuari final en funció del seu consum de ports públics". Tot això podria alentir una mica el creixement d'internet i de retruc perjudicar la nova economia que es basa en la connectivitat i els serveis però la reacció que recomana aquest responsable és "generar demanda". D'aquesta manera serà possible exigir aquesta reconversió de models.

Sense pànic

Però no cal provocar un atac de pànic. "Internet no deixarà de funcionar", assegura, des de la ciutat colombiana de Cartagena de Indias on té lloc la trobada anual de l'ICANN, l'organisme que regula els dominis de tot el món. Les dues menes d'adreces conviuran en una llarga transició. Mentrestant, les empreses podran topar amb algun inconvenient, quan demanin assignacions d'adreces IP, però els sistemes operatius ja estan a punt per treballar amb els nous protocols i els usuaris individuals no haurien de notar cap diferència. Fora d'alguns encaminadors (routers) que hagin quedat obsolets per gestionar adreces amb el nou protocol.

CAT, a punt

puntCAT està preparat des del seu inici, el febrer de 2006 per acceptar adreces en els dos formats. De tota manera, i per contribuir al coneixement d'aquesta situació, en els propers dies es posarà a disposició de tothom i de forma gratuïta un manual sobre la configuració del protocol IPv6 en forma de llibre electrònic.