La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

L'endemà d'una vaga general, les declaracions que omplen els informatius de ràdio i televisió s'assemblen poderosament als discursos dels polítics en nit electoral. Tothom ha guanyat. I no.
La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

L'endemà d'una vaga general, les declaracions que omplen els informatius de ràdio i televisió s'assemblen poderosament als discursos dels polítics en nit electoral. Tothom ha guanyat. I no.
Actualitzat
Avui ja és dia 30. I en aquest final de mes continuem tenint un 20% d'atur. Prop de quatre milions de persones que van perdre la feina quan suposadament teníem unes condicions laborals que avui els sindicats enyoren.

Avui ja és dia 30 i molts comerços del centre de Barcelona no podran obrir amb normalitat perquè ahir un grup de salvatges (res a veure amb els sindicats, tot sigui dit), van saquejar botigues i van començar una batalla campal amb la policia. I tot sense que cap membre de la Conselleria d'Interior volgués donar la cara públicament i amb el número 2 del departament, de manifestació a Girona.

Per fer-nos una idea de la incidència de la vaga d'ahir, ens ajuden més les xifres que les paraules i, segons el web de Red Eléctrica, el consum d'energia va registrar una gràfica més semblant a la del dissabte 25, que no pas a la del dimecres 22 o el diumenge 26. O sigui, que tal com diu "El Periódico", la coincidència suggereix que va ser molt menor l'activitat industrial, però pel que fa a la comercial, es podria parlar, fins i tot, de normalitat.

O sigui, que vaga sí, però general, no. Que hi va haver coaccions i alguna cosa més per part d'alguns piquets en alguns casos? Segur. Que hi va haver por de no anar a treballar per temor a perdre la feina? Potser també.

Els sindicats diuen que han guanyat la vaga, tot i que no deixen clar què faran si Zapatero, com ja va dir a Nova York, no canvia la reforma laboral. En canvi, en alguns mitjans com Intereconomia ja ni tan sols parlaven de vaga, sinó de fracàs estrepitós del món sindical, i ja es preguntaven si Toxo i Méndez han de dimitir.

L'idil·li Zapatero-sindicats sembla que està malmès, però ningú no s'atreveix a dir que s'ha trencat. Ahir els sindicats deien que ells no volen canviar el govern, sinó les seves polítiques, i al vespre, per l'escenificació dels parlaments sindicals, semblava que la vaga d'ahir era una estació més d'arribada que no pas de sortida.

Tot i que la reforma laboral tirarà endavant, la de les pensions està al caure i, a més, ens apujaran els impostos.

Però avui, utilitzant les paraules de Xavier Benguerel, hem de parlar dels vençuts. En la mesura que hi ha vençuts, hi perdem tots. Els sindicats formen part de la nostra cohesió social. Malgrat la crítica que de vegades mereixen, cal tenir-los en compte. Ahir molts volien acabar emb ells linxant-los públicament amb la paraula. No podem permetre tampoc que quedin com els vençuts.

Ells ja van perdre força i representativitat quan van deixar que els autònoms amb contractes laborals encoberts, els joves amb contractes porqueria i l'assalariat en negre fossin els vençuts. Però de la mateixa manera que, com a societat, hem de comptar amb els polítics, tot i la incompetència d'alguns, i amb la patronal, tot i l'impresentable Díaz Ferran, també hem de comptar amb els sindicats, i ells han de reflexionar sobre a qui representen realment.

Quan defensin de veritat els més desafavorits segur que no caldran piquets per informar del que et passarà si no fas vaga, segur que no hi haurà ball de xifres sobre l'èxit de la convocatòria, segur que els diaris no s'empescaran com saltar-se les normes per poder publicar i, a més, deixaran que les ràdios fem la nostra feina i informem del que passa a la ciutadania. També de com evoluciona una vaga, que ahir no va ser general.

Després del 29-S, avui ja és dia 30. I continua havent-hi massa persones que no arriben a final de mes. Reflexionem i unim-nos, que el viacrucis encara no s'ha acabat.

Benvinguts a casa vostra.