La Guàrdia Civil podria haver interrogat alts càrrecs per l'1-O sense ordre judicial

L'admissió de la querella presentada per Drets pot suposar l'anul·lació de les declaracions i del seu valor com a prova
La Guàrdia Civil podria haver interrogat alts càrrecs per l'1-O sense ordre judicial

La Guàrdia Civil podria haver interrogat alts càrrecs per l'1-O sense ordre judicial

L'admissió de la querella presentada per Drets pot suposar l'anul·lació de les declaracions i del seu valor com a prova
Actualitzat
Caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia on es van fer els interrogatoris

Caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia on es van fer els interrogatoris

L'Audiència de Barcelona creu que els interrogatoris de la Guàrdia Civil, ara fa un any, a alts càrrecs de la Generalitat sobre el referèndum de l'1-O podrien haver-se fet sense autorització judicial. L'Audiència ha admès a tràmit la querella per falsedat documental presentada pel col·lectiu de juristes Drets. Segons el col·lectiu d'advocats, l'admissió de la querella pot suposar l'anul·lació de les declaracions.

 


La investigació del jutjat 13


L'Audiència de Barcelona ha admès la querella presentada per Drets i una denúncia de la Generalitat, i ha ordenat que s'investiguin les presumptes irregularitats en les citacions d'alts càrrecs de la Generalitat que es van fer el juliol de l'any passat a la comandància de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia en relació als preparatius del referèndum de l'1-O. La Guàrdia Civil hauria pogut incórrer en un delicte de falsedat de document públic.

L'Audiència ha demanat al jutjat d'instrucció número 13 que aclareixi per ordre de qui va actuar la Guàrdia Civil. La Guàrdia Civil va entregar un document als citats que deia que eren requerits en la investigació de l'1-O per ordre d'aquest jutjat. Segons l'Audiència hi ha una "aparent contradicció" entre les citacions de la Guàrdia Civil i la nota del TSJC que descartava que el jutge hagués ordenat les citacions i la interlocutòria del mateix jutge que rebutjava la personació de la CUP i assegurava que no investigava la convocatòria del referèndum.  

 

 

En un primer moment, el jutjat d'instrucció 32 no va admetre la querella de Drets. Ara, l'Audiència obliga aquest mateix jutjat a admetre-la i a practicar les diligències necessàries perquè, si no, "no es pot descartar la possibilitat de la tesi inculpatòria".

Col·lectiu Drets

En un comunicat, aquest col·lectiu d'advocats que ha presentat la querella considera que en funció de la resposta del magistrat del jutjat número 13 es podrà determinar si la Guàrdia Civil va actuar sense ordre judicial i seran els agents els que hauran de declarar per un delicte de falsedat documental, o si va ser "el jutge que va faltar a la veritat i realment estava instruint una causa general contra el moviment independentista."  

En aquest últim cas, Drets no descarta presentar una querella contra el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer per prevaricació i falsedat.

 

 

L'advocat Andreu Van Den Eynde ha celebrat també a través de Twitter la decisió de l'Audiència:

 

 

Això podria suposar la nul·litat de les declaracions dels alts càrrecs interrogats i del seu valor com a prova.

TEMES:
Procés català Referèndum 1-O Judicial Guàrdia Civil