La Fiscalia demana per a Serret un any d'inhabilitació i 12.000 euros per haver organitzat l'1-O

La Fiscalia Superior de Catalunya demana un any d'inhabilitació per a càrrec públic i 12.000 euros de multa per a l'exconsellera d'Agricultura i actual diputada d'ERC al Parlament, Meritxell Serret, per la seva implicació en l'organització del referèndum de l'1-O.

En aquest nou pas del procés contra l'exconsellera d'Agricultura durant el govern de Carles Puigdemont, la fiscal Neus Pujal l'acusa de desobediència greu perquè "va intervenir en l'adopció d'algunes de les decisions executives necessàries per garantir" el referèndum de l'1-O, segons el text presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Desobeir i organitzar l'1-O

Entre altres fets, la fiscal l'acusa d'haver aprovat el pressupost el maig del 2017 que preveia partides per al referèndum i també de signar el decret de convocatòria del referèndum "amb ple coneixement de la il·legalitat de la iniciativa", diu el text, tot i els advertiments del Tribunal Constitucional. A més, "aquesta advertència se li va formular en termes idèntics diverses vegades amb motiu de la suspensió i declaració d'inconstitucionalitat de diferents lleis, decrets i resolucions parlamentàries", segons l'escrit, de 12 pàgines.

La fiscal assegura que almenys des del novembre del 2015 el Govern i el Parlament de Catalunya i les entitats independentistes van iniciar el procés sobiranista amb funcions diferenciades i l'objectiu comú d'aconseguir la independència de Catalunya. I recorda que l'actual portaveu adjunta d'ERC al Parlament, com a consellera d'Agricultura des de finals de gener del 2016 i fins que es va aplicar l'article 155 de la Constitució a finals d'octubre del 2017, hi va participar.

També afegeix que Serret va ser present en l'anunci oficial, a primers d'estiu del 2017, de la data i la pregunta del referèndum, arran del qual alguns consellers i alts càrrecs del Govern, com Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Albert Batlle, van ser substituïts per les seves "reticències al referèndum no autoritzat per l'Estat".

Des del retorn de l'exili

Serret es va exiliar inicialment a Bèlgica durant tres anys i va ser delegada de la Generalitat davant de la UE a Brussel·les. El març del 2021 l'exconsellera va tornar i es va presentar davant del Tribunal Suprem, un pas que també ha fet l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. Serret va comparèixer davant del jutge Pablo Llarena, que la va deixar en llibertat amb els càrrecs de desobediència i malversació. Serret sempre ha rebutjat les acusacions de malversació, un delicte de què van ser absolts els exconsellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs en la sentència del Suprem.

Finalment, al març, un any després d'haver tornat, el Suprem va retirar l'acusació per malversació de cabals públics contra Serret i va enviar la causa al TSJC per ser jutjada per desobediència, tot i que, com a diputada del Parlament, és aforada.