L'advocada de Cuixart: "Els cal un relat de violència el 20S per sustentar el de l'1-O"

Les defenses de Sànchez i Cuixart diuen que la versió de la Guardia Civil no té res a veure amb el que va passar

Actualitzat

Uns sols fets, però dos relats diferents. El de la Guàrdia Civil té per ara més credibilitat al Suprem. Però, pels advocats de Sànchez i Cuixart, no té res a veure amb el que de debò va passar ara fa just un any a la seu d'Economia.

Jordi Pina és l'advocat de Jordi Sànchez:

"Tot el que el Jordi va fer aquell dia per intentar ajudar i per intentar que les coses anessin bé de l'altre cantó es percebia com imposicions."

Marina Roig és l'advocada de Jordi Cuixart:

"En què s'aguanta? Doncs en les declaracions d'uns guàrdies civils responsables de l'operatiu i de la lletrada del jutjat d'instrucció 13. Ells es van sentir assetjats."

Jordi Pina:

"Si realment la voluntat dels congregats allà hagués estat que vostès no fessin la seva feina, 40 mil persones poden impedir que una dotzena d'agents de la Guàrdia Civil no facin la seva feina."

Refutar aquestes idees, diuen, es fa difícil.

Marina Roig:

"Ells necessiten construir un relat de violència el 20 de Setembre per poder sustentar també el relat de violència de l'1 d'Octubre."

Jordi Pina:

"Sabíem que anàvem a lluitar contra un enemic que estava molt enfurismat."

Marina Roig:

"Vam dir que la Guàrdia Civil no havia portat les càmeres de vigilància de la Conselleria d'Economia. Vam demanar, a través del Tribunal Suprem, que es reclamés a la conselleria les càmeres. Estaven allà."

Fa poques setmanes que les imatges d'aquestes càmeres estan en poder del Suprem; el que jutjarà els Jordis, malgrat que no el reconeguin com a tribunal competent.

Marina Roig:

"Se l'han endut primer amb una causa a l'Audiència Nacional i, després, al Tribunal Suprem, quan mai ha tingut la condició d'aforat."

Els fiscals que van demanar enviar Sànchez i Cuixart a la presó han declinat parlar en aquest reportatge. El ministeri públic qualificarà en els pròxims dies els fets i demanarà les penes per als processats. Res fa pensar als advocats en una revisió a la baixa dels delictes de sedició o rebel·lió.

Marina Roig:

"Les peticions crec que estaran entre el 10 i els 20 anys de presó. I si estem parlant de delicte de rebel·lió, doncs igual entre els 20 i 25. Més o menys, creiem que és el que vindrà en els escrits d'acusació."

 

ARXIVAT A:
20SGovern empresonatProcés catalàJordi SànchezJordi Cuixart
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut