La cimera africana de Malabo vol prevenir el contagi de les revoltes àrabs
Els governs d'alguns països de l'Àfrica subsahariana temen un contagi de les primaveres àrabs. En parlaran els caps d'estat, alguns de dubtosa reputació democràtica, en la cimera africana que es fa a Guinea Equatorial. I també en parlaran observadors com la ministra espanyola d'Afers Estrangers, Trinidad Jiménez, que ha dit que veu Obiang amb "voluntat" d'avançar cap a la democràcia. Jiménez ha dit que és partidària que aquests països siguin autònoms resolent les seves crisis. La crisi de Líbia, els conflictes de Somàlia i el Sudan i els problemes de la joventut africana són els eixos de la cimera que s'acabarà demà.
Enmig del procés de canvis forçats per les revoltes en països com Egipte, Tunísia o Líbia, la XVII cimera de la Unió Africana que ha començat a Malabo deixarà com a principal llegat l'exhibició de poder que ha mostrat el seu amfitrió, el president de Guinea Equatorial. Teodoro Obiang ha aprofitat la primera gran cita regional que organitza el país des de la seva independència per convertir Malabo en un aparador en què es pugui admirar el salt a la riquesa donat en les últimes dues dècades per l'excolònia espanyola, sobretot en les seves infraestructures.
La cimera que aplega mig centenar de mandataris africans té lloc als afores de Malabo, en una nova "miniciutat" construïda expressament per a l'ocasió amb una inversió milionària. El complex, proper a la platja, està format per dos palaus de conferències units per una galeria de vidre i decorats de forma opulenta, on destaca la sala central, revestida amb materials de qualitat. Al costat d'aquests edificis, s'han construït unes 50 viles independents i exclusives per allotjar els líders africans, a més d'un hospital, una comissaria, un hotel i un camp de golf.
Obiang va estrenar l'obra el passat 5 de juny, el dia del seu 69 aniversari, amb marge suficient per treure-li llustre davant l'arribada dels seus convidats. Quan passi la cimera, la intenció és convertir aquest lloc en un centre turístic de luxe per als que vinguin a la Copa d'Àfrica de futbol prevista pel gener del 2012, l'altre gran plat fort que espera Obiang per guanyar reputació internacional.
Guinea Equatorial, amb prop d'un milió d'habitants, ha passat a ser el tercer major productor de petroli de l'Àfrica Subsahariana, per darrere de Nigèria i Angola, amb més de 400.000 barrils diaris. La troballa de grans bosses de cru i gas a la dècada dels 90, amb reserves garantides per als propers vint anys, ha portat el país a ser l'economia amb més ràpid creixement del continent.
La seva abundància, que exploten empreses dels Estats Units, França i la Xina, contrasta amb els elevats índexs de pobresa que hi ha a diverses parts del país, tant de l'illa Bioko, on està Malabo, com de la part continental. Diverses organitzacions humanitàries porten denunciant des de fa anys la corrupció i el mal repartiment dels diners que consent el règim d'Obiang, al poder des de 1979, quan va enderrocar el seu oncle Francisco Macías Nguema amb un cop d'estat.
Obiang s'ha entestat en els últims anys a aparèixer com un líder respectat, encara que el seu reconeixement a l'Àfrica no ha tingut la seva translació en l'escenari internacional. La seva mala imatge va portar el passat mes d'octubre al Consell Executiu de la Unesco a suspendre "sine die" la concessió d'un premi sobre investigació apadrinat per ell pel rebuig dels qui s'oposen a vincular aquesta institució amb un dictador al qual s'acusa de vulnerar els drets humans i mantenir vigent la pena de mort.
Obiang, que exerceix la presidència de torn de la UA aquest any, ha aconseguit reunir bona part de la plana major dels mandataris africans. La principal excepció és l'absència de Moammar al-Gaddafi, que va ocupar el càrrec rotatori de la UA fa dos anys i ara és perseguit per la Cort Penal Internacional. Entre els mandataris que s'estrenen, destaca el president de Costa d'Ivori, Alassane Outtara. L'única dona que presideix un país africà, Ellen Johnson-Sirleaf, de Libèria, no hi ha assistit. A la llista d'assistents no africans, la representació femenina l'ha assumida la ministra espanyola d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, en qualitat d'observadora.
La cimera que aplega mig centenar de mandataris africans té lloc als afores de Malabo, en una nova "miniciutat" construïda expressament per a l'ocasió amb una inversió milionària. El complex, proper a la platja, està format per dos palaus de conferències units per una galeria de vidre i decorats de forma opulenta, on destaca la sala central, revestida amb materials de qualitat. Al costat d'aquests edificis, s'han construït unes 50 viles independents i exclusives per allotjar els líders africans, a més d'un hospital, una comissaria, un hotel i un camp de golf.
Obiang va estrenar l'obra el passat 5 de juny, el dia del seu 69 aniversari, amb marge suficient per treure-li llustre davant l'arribada dels seus convidats. Quan passi la cimera, la intenció és convertir aquest lloc en un centre turístic de luxe per als que vinguin a la Copa d'Àfrica de futbol prevista pel gener del 2012, l'altre gran plat fort que espera Obiang per guanyar reputació internacional.
Guinea Equatorial, amb prop d'un milió d'habitants, ha passat a ser el tercer major productor de petroli de l'Àfrica Subsahariana, per darrere de Nigèria i Angola, amb més de 400.000 barrils diaris. La troballa de grans bosses de cru i gas a la dècada dels 90, amb reserves garantides per als propers vint anys, ha portat el país a ser l'economia amb més ràpid creixement del continent.
La seva abundància, que exploten empreses dels Estats Units, França i la Xina, contrasta amb els elevats índexs de pobresa que hi ha a diverses parts del país, tant de l'illa Bioko, on està Malabo, com de la part continental. Diverses organitzacions humanitàries porten denunciant des de fa anys la corrupció i el mal repartiment dels diners que consent el règim d'Obiang, al poder des de 1979, quan va enderrocar el seu oncle Francisco Macías Nguema amb un cop d'estat.
Obiang s'ha entestat en els últims anys a aparèixer com un líder respectat, encara que el seu reconeixement a l'Àfrica no ha tingut la seva translació en l'escenari internacional. La seva mala imatge va portar el passat mes d'octubre al Consell Executiu de la Unesco a suspendre "sine die" la concessió d'un premi sobre investigació apadrinat per ell pel rebuig dels qui s'oposen a vincular aquesta institució amb un dictador al qual s'acusa de vulnerar els drets humans i mantenir vigent la pena de mort.
Obiang, que exerceix la presidència de torn de la UA aquest any, ha aconseguit reunir bona part de la plana major dels mandataris africans. La principal excepció és l'absència de Moammar al-Gaddafi, que va ocupar el càrrec rotatori de la UA fa dos anys i ara és perseguit per la Cort Penal Internacional. Entre els mandataris que s'estrenen, destaca el president de Costa d'Ivori, Alassane Outtara. L'única dona que presideix un país africà, Ellen Johnson-Sirleaf, de Libèria, no hi ha assistit. A la llista d'assistents no africans, la representació femenina l'ha assumida la ministra espanyola d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, en qualitat d'observadora.
