Hollande i Merkel volen que els refugiats es quedin al més a prop possible dels seus països d'origen
Per això proposen ajudar Turquia per acollir-los i esperen que, si progressa l'alto el foc a Síria, es pugui frenar l'èxode que pressiona les fronteres de la Unió Europea, especialment a Grècia
Hollande i Merkel, que s'han reunit a París, volen que els refugiats es quedin al més a prop possible dels seus països d'origen. Per això proposen ajudar Turquia per acollir-los, fins i tot els "immigrants econòmics". I esperen que, si progressa l'alto el foc a Síria es pugui frenar l'èxode que pressiona les fronteres de la Unió Europea, especialment a Grècia.
Aquest divendres n'han parlat amb Putin, de qui tenen el compromís, diuen, de respectar-la. I li han demanat que pressioni el règim de Damasc perquè també ho faci. França, a més, anuncia que enviarà un vaixell per patrullar l'Egeu, com ja ho fa l'OTAN.
A Brussel·les, doncs, la Unió Europea ha enviat un mateix missatge des de diferents fronts: dissuadir els refugiats i els immigrants econòmics d'intentar arribar al nord d'Europa, com ja va expressar aquest dijous el president del Consell Europeu, Donald Tusk.
I, per als que arribin, Brussel·les aposta cada vegada més per retornar els que no siguin sirians a Turquia. Per tant, Europa vol dibuixar una línia molt clara, i distingir entre aquells que tenen dret a demanar asil, i els que no.
Així ho explicava Dimitris Avramópulos, comissari europeu d'Afers Interiors i Immigració:
"Aquells que volen venir a Europa i que són conscients que aquí estaran de manera il·legal no tindran llum verda per quedar-s'hi."
Seguint aquest raonament, Grècia s'ocuparia dels sirians que hi arribin, que s'anirien redistribuint entre tots els estats membres.
Però és un pla amb moltes potes coixes, amb molts flancs dèbils. No és clar que tots els estats europeus acceptin la seva quota. I la Unió Europea estaria fregant el fora de joc si distingeix entre sirians, i per exemple, iraquians i afganesos.
D'alguna manera, estaria dient que uns tenen dret a demanar asil, i els altres serien automàticament expulsats, una mena de "devolució en calent", discutida per ONG's i les mateixes Nacions Unides.
Una escletxa legal seria declarar Turquia país segur per demanar asil, i obligar iraquians i afganesos a demanar-lo en aquell país.
Són detalls que s'hauran d'aclarir a la cimera del pròxim dilluns a Brussel·les, amb la presència de Turquia.
Situació actual de milers de refugiats
El que ningú ha comentat és com abordar el problema de les desenes de milers que ja estan bloquejats a les fronteres gregues. Milers de refugiats, continuen atrapats en el caos i la falta d'organització a la frontera de Grècia i Macedònia.
A Idomeni, un camp que creix improvisadament, els que aconsegueixen una autorització per passar la frontera són pocs i la burocràcia que han de seguir és complicada i plena d'entrebancs.
