França i Alemanya mostren a Brusel·les la seva aliança i liderat en l'Europa dels Vint-i-cinc
Aquest divendres ha passat un fet inèdit en la història de la Unió Europea. En la cimera de Brussel·les, el president francès, Jacques Chirac, ha parlat no tan sols en nom seu, sinó també en nom d'un altre, en nom d'un absent Gerhard Schroeder, un gest simbòlic que mostra les excel·lents relacions actuals de França i Alemanya. França i Alemanya van més de la mà que mai a la Unió Europea, on són un dels motors amb més potència. Han evidenciat les bones relacions en una nova cimera a Brussel·les amb dos dels grans temes de fons: la Constitució europea, que està en projecte, i la possibilitat de muntar, com a complement de l'OTAN, un exèrcit europeu.
Alemanya i França són dos països grans que han decidit liderar la unió dels vint-i-cinc. I són dos països que impulsen a fons el nou sistema de votació. Aquest sistema que Espanya rebutja perquè el considera discriminatori. Tot i això, el president espanyol, José María Aznar, ara es mostra obert a negociar, a modificar el Tractat de Niça. Per sortir de l'impàs, el president de torn de la Unió, l'italià Silvio Berlusconi, ha promès noves propostes per al novembre.
En un altre terreny, els Vint-i-cinc també han fet avanços per a la construcció de l'Europa de la Defensa. Malgrat les fortes pressions nord-americanes, hi ha consens per dotar Europa de capacitat militar. Els més entusiastes són els francesos i alemanys, però volen sumar a la causa els britànics: "La defensa europea sense el Regne Unit s'ha de reconèixer que no és gens coherent", ha dit Chirac.
Britànics decisius, però britànics forçats a mantenir un difícil equilibri. D'una banda, no quedar apartats de la defensa europea en construcció. De l'altra, no molestar l'amic americà.
