Finalitzen els treballs de prevenció d'incendis i conservació de l'entorn a les Gavarres

Finalitzen els treballs de prevenció d'incendis i conservació de l'entorn a les Gavarres

Finalitzen els treballs de prevenció d'incendis i conservació de l'entorn a les Gavarres

Un treballador en les tasques de prevenció d'incendis a les Gavarres aquest 2016. Pla general. (Horitzontal)

Un treballador en les tasques de prevenció d'incendis a les Gavarres aquest 2016. Pla general. (Horitzontal)

ACN Calonge.-La Diputació de Girona, l'Obra Social 'la Caixa' i el Consorci de les Gavarres han donat a conèixer els resultats de l'última campanya de prevenció d'incendis i millora forestal que s'ha dut a terme a les Gavarres, un espai natural protegit que compta amb més de 280 km2, dels quals el 90% és massa forestal. Els treballs, que han tingut un pressupost de 39.900 euros, han consistit bàsicament en la creació de franges de seguretat en punts estratègics de la carena principal del massís en una superfície de 10,5 hectàrees alhora que s'ha desbrossat de forma manual la part arbustiva per tal d'eliminar combustible acumulat. Per altra banda, s'ha aclarit la vegetació en unes 4 hectàrees a l'entorn de la parròquia medieval de Fitor al municipi de Forallac, un dels punts més freqüentats del massís, i s'han adequat dos safaretjos per establir poblacions d'espinós, un peix petit poc habitual a Catalunya en risc d'extinció.

"No volem que aquest massís es consideri un polvorí, sinó que volem que les Gavarres es percebi com un pulmó imprescindible en l'organisme de les comarques gironines", ha assenyalat aquest matí el vicepresident de la Diputació i president del Consorci de les Gavarres, Fermí Santamaria. Durant una visita als treballs, ha subratllat la necessitat de prevenir el risc d'incendi i de tenir cura de la qualitat dels ecosistemes d'aquest massís perquè pugui exercir la seva funció "ecològica i social".És per això que els treballs de la campanya d'enguany s'han centrat sobretot en la creació de franges de seguretat en punts estratègics de la carena principal del massís. S'ha fet d'acord amb el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals (PPIF) del perímetre de protecció prioritària les Gavarres (PPP G4) i continuant amb la feina que s'havia fet anteriorment. Concretament s'ha treballat en 10,5 hectàrees i s'ha fet una estassada amb una motodesbrossadora per aclarir la part arbustiva, amb la idea de trencar la continuïtat entre el sotabosc i les capçades i eliminar una gran part del combustible acumulat. El que es vol amb aquesta mesura és reduir tant la intensitat com la velocitat d'avanç d'un possible incendi just en el punt on el foc hauria de saltar i canviar de vessant.Una aclarida forestal a l'entorn de la parròquia de FiturEn la mateixa línia de prevenció d'incendis, també s'han fet treballs d'estassada i aclarida en unes quatre hectàrees a l'entorn de la parròquia medieval de Fitor, al municipi de Forallac, i un dels indrets més freqüentats del massís. Aquests treballs, concentrats a la finca de Can Puig de Fitor, han permès eixamplar l'espai de pastura d'un ramat local que contribueix al manteniment d'un espai de conservació del bosc de sureda.Mesures de conservació de l'espinósDe forma paral·lela, també s'han dut a terme dues accions que, malgrat tenir una despesa menor, es consideren prioritàries per a la conservació dels valors mediambientals del massís. D'una banda, s'han adequat dos safaretjos per establir poblacions d'espinós (Gasterosteus aculeatus), peix petit poc habitual a Catalunya. Els darrers estudis indicaven que hi havia risc d'extinció d'aquesta espècie, ja que està sotmesa als llargs estiatges que cada vegada comprometen més greument les reserves d'aigua permanents. de les conques dels rius Daró i Onyar. Així, es podran conservar, de manera controlada, poblacions mínimes en aquells punts on s'han trobat exemplars morts per a sequera en trams fluvials actualment eixuts. D'altra banda, s'han eliminat poblacions de plomall de la pampa establerts en el medi natural, una espècie utilitzada en jardineria que ha colonitzat diferents espais naturals pròxims a urbanitzacions. Les accions s'han fet sobretot a Calonge, a l'entorn de la vall dels Molins, i en diversos punts més del massís. Primer es va fer una desbrossada prèvia de la zona, i després es va tractar amb herbicides. S'estima que més de 500 peus han estat objecte de l'acció de control.A banda dels objectius estrictament vinculats a la preservació del patrimoni natural, el projecte també va dirigit a la reinserció social de col·lectius de persones en risc d'exclusió social, les quals han executat un 67 % dels treballs del projecte d'accions de conservació de les Gavarres.Durant la visita, s'ha comptat amb la presència de l'alcalde de Calonge, Jordi Soler; la directora de la Banca d'Institucions a Girona, Gemma Batlle i del el diputat de medi de la Diputació de Girona, Lluís Costabella.