Comissió d'investigació de l'11-M

ERC i el PNB acusen Aznar d'estar obsessionat amb ETA, i ell nega les acusacions d'imprevisió

La possible descoordinació policial, la falta de previsió respecte al terrorisme islamista i la guerra a l'Iraq han centrat part de l'interrogatori a José María Aznar en la comissió de l'11-M. Aznar ha negat que hi hagi relació entre l'enviament de tropes a l'Iraq i l'11-M i demanat a l'executiu que revisi la seva política exterior. L'expresident del govern ha dit també que parlar d'imprevisió en la massacre de Madrid és temerari, després que ETA ha matat 900 persones a Espanya. ERC i el PNB l'han acusat d'estar obsessionat amb ETA i d'haver mentit.

Actualitzat
Els comissionats d'ERC i el PNB han coincidit a destacar la condició de víctima del terrorisme de José María Aznar per justificar la seva "obsessió" per ETA i la possible relació de la banda terrorista amb els atemptats de l'11 de març a Madrid. El diputat del PNB Emilio Olabarria ha assegurat, en aquest sentit, que Aznar mai va ser "idoni" per combatre el fenomen terrorista i ha demanat a l'expresident espanyol que no barregi els atacs islamistes de l'11-M amb les víctimes d'ETA perquè, ha dit, aquestes últimes no han mort "per falta de previsió, sinó per falta de capacitat de resoldre políticament un conflicte". Aznar ha respost assegurant que és "temerari" parlar d'imprevisió en l'11-M després que ETA ha matat a Espanya 900 persones, i ha afegit que "una cosa és preveure i una altra evitar tots i cadascun" dels atacs terroristes. L'expresident espanyol ha afegit que no pensa demanar perdó per haver convertit la lluita contra ETA en el principal objectiu del seu govern i ha recordat que en més de trenta compareixences parlamentàries va advertir que el terrorisme islamista havia "declarat la guerra a Occident", també a Espanya. També ha estat present en l'interrogatori la relació entre l'11-M i l'enviament de tropes espanyoles a la guerra de l'Iraq. En aquest sentit, Aznar ha assegurat que "els atacs no van tenir res a veure amb cap decisió de la política exterior, que Espanya segueix sent un objectiu clar de l'amenaça del terrorisme islamista i que, a més, és bo que algunes decisions polítiques es revisin perquè, sens dubte, la vulnerabilitat d'Espanya podria augmentar per decisions equivocades". Aznar demanava amb aquestes paraules al govern de José Luis Rodríguez Zapatero que revisi algunes de les decisions que ha pres en política exterior per millorar la seguretat en matèria antiterrorista, després que ha decidit retirar les tropes de l'Iraq. Pel que fa a les acusacions de descoordinació policial, Aznar ha admès que en els mesos previs a l'11-M es podrien haver comès "presumptes errors" policials "en algun punt concret d'Espanya, singularment a Astúries", en al·lusió a la trama de venda dels explosius que es van fer servir en els atemptats. L'expresident, però, ha insistit que és injust culpar tota la Guàrdia Civil i ha demanat que no es ridiculitzi els que tenen a les seves mans la seguretat dels ciutadans. Duran creu que la compareixença d'Aznar evidencia la "confrontació de les dues Espanyes El secretari general de CiU i portaveu parlamentari al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida ha considerat que la compareixença de l'expresident del govern José María Aznar davant de la comissió d'investigació sobre els atemptats de l'11-M ha posat de manifest la "confrontació de les dues Espanyes". Duran ha qualificat d'"innecessari" el testimoni de l'excap de l'executiu davant de l'òrgan investigador. "Sempre he cregut que era una compareixença que Aznar desitjava i que esperava com un nen amb sabates noves, en el sentit que volia anar argumentant bé i enfrontar-se a l'adversari sentint-se posseïdor de la raó", ha afirmat el portaveu parlamentari de CiU.
Anar al contingut