Els webs d'ultradreta a Espanya es tripliquen en només dos anys

L'extrema dreta creix a Europa. El context de crisi ha estat terreny abonat per augmentar la seva capacitat de seducció, fins al punt que ha aconseguit resultats electorals molt importants. A Catalunya i Espanya és un fenomen minoritari, però també creix. Està multiplicant la seva activitat a internet.

Segons una investigació exhaustiva que dirigeix el catedràtic Joan Anton Mellón, un referent europeu en la matèria, en només dos anys les webs a Espanya d'ultradreta s'han triplicat. El 2011 n'hi havia un miler i l'any passat se'n van detectar més de 3.200. Amb l'horitzó de les eleccions europees, constaten que se n'estan obrint de noves.

Però qui consumeix aquest tipus de continguts? Segons l'estudi, el perfil majoritari és masculí i jove, d'entre 14 i 35 anys, tot i que predomina el perfil adolescent. I es detecta que on són més actius és a Madrid, Barcelona i València.

A Espanya, en els últims anys, l'extrema dreta està multiplicant la seva activitat a Internet. El seu camp d'actuació és el ciberespai. Ja no fan tantes accions al carrer i, a la xarxa, hi han trobat immediatesa, més impunitat i la possibilitat de propagar les seves idees a més gent, i gent més jove.

El periodista Xavier Vinader fa molts anys que investiga a fons l'extrema dreta. Segons Vinader, es tracta dels caps de sempre que s'han adaptat ràpidament al món "online", i ho han fet més bé -diu- que no pas els moviments d'esquerra. Com el barceloní Ernest Milà, un dels ideòlegs més seguits. Va assessorar el polític català d'ideologia ultradretana Josep Anglada, i ara és a València, a la plataforma España 2000.

Fa quatre anys que Anna López fa una tesi doctoral sobre la ultradreta. Ara, la seva estratègia no s'entendria sense l'impacte d'internet. Amb els servidors situats en altres països, es poden moure amb més impunitat. Lopez afirma que el problema és precisament aquest, "quan els servidors es troben fora de la Unió Europea, en països on la legislació permet difondre les idees davant del respecte a altres persones, com és el cas dels Estats Units".

Catalunya, pionera en la creació d'una fiscalia

Catalunya ha estat pionera en la investigació de l'extrema dreta, amb la creació de la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació. El fiscal Miguel Ángel Aguilar treballa en sintonia amb els Mossos, que des dels inicis del cos s'han format i especialitzat en aquesta matèria. Per molts investigadors, és un cos pioner amb la creació d'una unitat d'informació.

Segons Ferran López, comissari dels Mossos d'Esquadra, actualment hi ha un "augment de l'ús de la xarxa per cometre delictes" per part d'"aquests grups que anomenem neofeixistes" mitjanjant "creació de blogs, amenaces, etc.". També assegura que, per comunicar-se entre ells, aquestes persones fan servir internet perquè consideren que és un mitjà més segur,"que no ho és tant, de fet", puntualitza.

Xavier Vinader ha participat en la formació dels Mossos. Coneix bé la manera d'actuar dels grups d'ultradreta. Als anys vuitanta, li van entrar a casa i van intentar emportar-se el seu arxiu. Ara, explica la manera d'actuar de l'extrema dreta: "ja no passa per la caçadora de cuir o la salutació hitleriana o mussoliniana, l'esvàstica... Això no vol dir que continuïn amb les velles idees: el racisme, la xenofòbia, el totalitarisme..". Ara, diu, amb el procés sobiranista, han trobat més arguments, s'han reactivat, i han fet pintades a casa d'alguns polítics. Al final, el periodista recorda, però, que sempre acaben sent els mateixos.