Els rebels traslladen el seu govern a un Trípoli on continua el vessament de sang
Els rebels libis han començat a instal·lar a Trípoli la nova seu del govern de transició. Un gest simbòlic en la conquesta de la capital del país mentre els combats i els bombardejos de l'OTAN encara continuen. També les denúncies de venjança, especialment contra mercenaris arribats de països veïns i a sou de l'exèrcit gaddafista. En les últimes hores, el foc s'ha centrat al barri d'Abu Salim, on els rebels han escombrat, casa per casa, qualsevol rastre de les milícies del règim. Gaddafi, però, continua sense aparèixer. Per això, miren ara cap a Sirte, un dels llocs on podria amagar-se el dictador.
Trípoli continua sent l'escenari principal de la guerra entre els rebels libis i les tropes del coronel Gaddafi i, des d'ara, també seu del govern dels insurgents. Els primers ministres rebels ja han desembarcat a la capital en les últimes hores.
Els rebels, segons els enviats especials de Catalunya Ràdio a Líbia, haurien avançat unes hores un trasllat previst inicialment per dissabte. El moviment s'entén com un gest d'afirmació davant la presa de poder gradual de la ciutat i també, a nivell pràctic, per coordinar la lluita i ser més efectius.
S'instal·len en una ciutat destrossada pels combats i on la revenja, malgrat les crides del cap dels rebels per evitar-la, és a l'ordre del dia.
Ull per ull
Una gran batuda dels rebels al barri d'Abu Salim s'ha convertit en una autèntica cacera de milicians gaddafistes, la majoria mercenaris a sou de Gaddafi, molts d'ells arribats de l'Àfrica subsahariana: del Níger, el Txad o el Sudan. I el clixé ha fet que, ara, qualsevol negre passi a ser sospitós d'haver lluitat al bàndol pro-Gaddafi.
Als detinguts no els queda altra opció que negar qualsevol vinculació amb el coronel, l'hagin tinguda o no. Si no, s'arrisquen a morir amb les mans lligades i passar a ser només cadàvers abandonats.
El foc creuat ha enfrontat les tropes rebels amb els franctiradors gaddafistes que es disseminen pels teulats. Mentrestant l'OTAN no ha deixat de bombardejar Trípoli, en les últimes hores, donant suport al desplegament rebel a Abu Salim. Les bombes, fins i tot les que no han esclatat, deixen un rastre de mort i destrucció.
Els libis proven de reprendre, com poden, el dia a dia. Viuen entre el sentiment de desconsol per la pèrdua d'algun ésser estimat i l'optimisme. Després de sis mesos, molts libis intueixen un futur que podria ser millor.
Els rebels, segons els enviats especials de Catalunya Ràdio a Líbia, haurien avançat unes hores un trasllat previst inicialment per dissabte. El moviment s'entén com un gest d'afirmació davant la presa de poder gradual de la ciutat i també, a nivell pràctic, per coordinar la lluita i ser més efectius.
S'instal·len en una ciutat destrossada pels combats i on la revenja, malgrat les crides del cap dels rebels per evitar-la, és a l'ordre del dia.
Ull per ull
Una gran batuda dels rebels al barri d'Abu Salim s'ha convertit en una autèntica cacera de milicians gaddafistes, la majoria mercenaris a sou de Gaddafi, molts d'ells arribats de l'Àfrica subsahariana: del Níger, el Txad o el Sudan. I el clixé ha fet que, ara, qualsevol negre passi a ser sospitós d'haver lluitat al bàndol pro-Gaddafi.
Als detinguts no els queda altra opció que negar qualsevol vinculació amb el coronel, l'hagin tinguda o no. Si no, s'arrisquen a morir amb les mans lligades i passar a ser només cadàvers abandonats.
El foc creuat ha enfrontat les tropes rebels amb els franctiradors gaddafistes que es disseminen pels teulats. Mentrestant l'OTAN no ha deixat de bombardejar Trípoli, en les últimes hores, donant suport al desplegament rebel a Abu Salim. Les bombes, fins i tot les que no han esclatat, deixen un rastre de mort i destrucció.
Els libis proven de reprendre, com poden, el dia a dia. Viuen entre el sentiment de desconsol per la pèrdua d'algun ésser estimat i l'optimisme. Després de sis mesos, molts libis intueixen un futur que podria ser millor.
