Els premis Gaudí compleixen cinc anys amb un historial d'èxit, però també de polèmiques
TV3 / RedaccióActualitzat
Els premis Gaudí arriben al cinquè aniversari, cinc anys d'una història d'èxit en què es pot dir que han quedat consolidats com a aparador i celebració de la producció catalana. Cinc anys també no exempts de seqüències menys reeixides. Com la de la polèmica gala de l'any passat o les crítiques recurrents sobre la idoneïtat o no d'algunes nominacions amb les categories en què se les enquadren.
És el cas de considerar la pel·lícula muda "Blancaneu" com a candidata a millor film en llengua catalana, ni que sigui pels intertítols. O el fet que "Lo imposible", amb una llarga nòmina de talent local, començant pel mateix director, Juan Antonio Bayona, opti a millor film europeu per no comptar amb finançament català.
Confusions i dubtes que ja s'arrosseguen des de la primera edició, quan el film "Camino", amb finançament català de la productora Mediapro, es va endur el Gaudi al millor film europeu i els seus protagonistes, Carme Elias i Jordi Dauder, no van ser nominats.
Jaume Roures, el productor amb més vocació internacional del nostre país, amb Oscars i Globus d'Or a les seves prestatgeries, no combrega amb la idiosincràsia d'aquesta acadèmia, de qui diu que es dedica a donar passaports de catalanitat. Des de llavors no hi participa i el seu documental "Pepe&Rubianes" ha estat retirat de la llista de candidats després de ser nominat.
Joel Joan, que ha viscut l'última gala com a president de l'Acadèmia, reconeix que la situació creada amb "Camino" va ser injusta. Assegura que els va agafar encara joves i que de cara a l'any següent van canviar els estatuts dels guardons per esmenar l'error.
Cada any augmenta la nòmina d'acadèmics, dels 46 fundadors del 2008 als 350 actuals, però, per aconseguir una unanimitat més gran, caldrà convèncer noms tan importants com Jaume Roures, Antonio Chavarrías o la productora dels films de Cesc Gay, Marta Esteban, que encara no formen part de l'Acadèmia. Aquesta última reconeix que l'Acadèmia avança a batzegades i creu que hauria de valorar més la part cultural i tècnica del cinema i no fixar-se en altres qüestions que segreguen, com la llengua.
És el cas de considerar la pel·lícula muda "Blancaneu" com a candidata a millor film en llengua catalana, ni que sigui pels intertítols. O el fet que "Lo imposible", amb una llarga nòmina de talent local, començant pel mateix director, Juan Antonio Bayona, opti a millor film europeu per no comptar amb finançament català.
Confusions i dubtes que ja s'arrosseguen des de la primera edició, quan el film "Camino", amb finançament català de la productora Mediapro, es va endur el Gaudi al millor film europeu i els seus protagonistes, Carme Elias i Jordi Dauder, no van ser nominats.
Jaume Roures, el productor amb més vocació internacional del nostre país, amb Oscars i Globus d'Or a les seves prestatgeries, no combrega amb la idiosincràsia d'aquesta acadèmia, de qui diu que es dedica a donar passaports de catalanitat. Des de llavors no hi participa i el seu documental "Pepe&Rubianes" ha estat retirat de la llista de candidats després de ser nominat.
Joel Joan, que ha viscut l'última gala com a president de l'Acadèmia, reconeix que la situació creada amb "Camino" va ser injusta. Assegura que els va agafar encara joves i que de cara a l'any següent van canviar els estatuts dels guardons per esmenar l'error.
Cada any augmenta la nòmina d'acadèmics, dels 46 fundadors del 2008 als 350 actuals, però, per aconseguir una unanimitat més gran, caldrà convèncer noms tan importants com Jaume Roures, Antonio Chavarrías o la productora dels films de Cesc Gay, Marta Esteban, que encara no formen part de l'Acadèmia. Aquesta última reconeix que l'Acadèmia avança a batzegades i creu que hauria de valorar més la part cultural i tècnica del cinema i no fixar-se en altres qüestions que segreguen, com la llengua.
