Els fenòmens meteorològics com El Niño o les actituds dels humans, l'origen del canvi climàtic
Quan encara turistes i habitants de l'Europa central estan vivint una situació crítica, experts de tot el món donen les seves opinions sobre el canvi climàtic que es viu en aquests moments. Se senten veus discrepants. Hi ha qui atribueix els fenòmens centreeuropeus i asiàtic a un fenomen meteorològic com El niño i, en canvi, d'altres apunten més a causes humanes, a la destrucció del planeta que origina l'efecte anomenat canvi climàtic, una mena d'alteració artificial de la temperatura del planeta.
L'Índia pateix la pitjor sequera des de l'any 1987 i les collites perillen. En canvi, al seu costat, a Bangla Desh, els rius s'han desbordat i cinc milions de persones han vist com les seves cases s'inundaven.
Són dues cares dels fenòmens climàtics extrems, usuals al llarg de la història del planeta. La manca de prou registres fiables sobre altres èpoques obliga a buscar evidències indirectes en els anells dels arbres o als gels profunds de les regions polars. Això porta a un cert consens sobre una augment de la seva freqüència.
Però sobretot hi ha un tret essencial i clar: la temperatura mitjana del planeta augmenta. I amb el seu llenguatge prudent, els científics del Panel Internacional del Canvi Climàtic consideren que hi ha prou indicis per atribuir bona part d'aquest efecte a les activitats humanes i bàsicament a les emissions de diòxid de carboni, provocades per l'ús de combustibles fòssils.
També hi ha altres candidats a rebre les culpes dels canvis climàtics. Un és el fenomen d'El Niño, un corrent d'aigua calenta que va a parar a les costes del Perú. Allà hi té conseqüències directes, però diversos estudis li atribueixen també les sequeres o les inundacions que es produeixen a Austràlia, l'Índia o Califòrnia poc temps després. Alguns científics també el relacionen amb les intenses pluges registrades al continent europeu, mentre que per d'altres l'afirmació és prematura o massa agosarada.
En tot cas, l'atmosfera, els oceans i els ecosistemes conformen una màquina tèrmica molt complexa i això dificulta l'establiment d'una relació clara i indiscutible entre les activitats humanes i aquests fenòmens. Diversos polítics i directius de grans empreses demanen proves irrefutables que, en canvi, no semblen imprescindibles per prendre decisions en altres camps. Però davant de les proves científiques cada cop més consistents, moltes veus s'aixequen per demanar accions preventives, abans que les pèrdues humanes i econòmiques siguin massa elevades o algunes regions arribin a un deteriorament irreversible.
